La grua i la Justícia

Crec que fou durant una classe de Teoria del Dret quan el professor ens explicà que no ens havia de preocupar la percepció que els ciutadans tenen sobre la Justícia, perquè en el millor dels casos només la meitat de les persones que acaben als tribunals obtenen allò que anaven buscant.

I això és així independentment de si una part guanya i l'altra perd perquè, com ja he explicat alguna vegada, si tenim en compte que el ciutadà que es presenta davant un tribunal no passa pel seu millor moment, hem d'afegir la impossibilitat material de la Justícia per resoldre alguns problemes, per reparar una situació anterior o per satisfer les expectatives de determinades persones, les quals tenen tendència a ser infinites.

Així, la insatisfacció que genera és determinant perquè la Justícia no haja gaudit mai de la simpatia del ciutadà, però no és l'única causa. El diferent tractament que mereixen rics i pobres, la falta de mitjans, la seua politització o el comportament de determinats jutges i de la majoria dels advocats no ajuden a fer que la percepció del ciutadà sobre la Justícia puga ser, ni en el millor dels casos, regular.

I per si tot això era poc, calia afegir el paper que està jugant el ministeri públic en dos casos de gran rellevància pública i que torna a evidenciar el diferent tractament que l'Estat dóna a determinades castes per acabar d'afonar la imatge de la Justícia: en primer lloc, fa unes setmanes sorprengué (per no haver-se donat mai) la decisió del fiscal de recórrer la imputació de la filla del rei en el cas Nóos; i, en segon lloc, la setmana passada ens tocà vore com el fiscal valorava la possibilitat de querellar-se contra el jutge que acordà la presó incondicional de l'ecs!president de Caja Madrid per la suposada compra fraudulenta d'un banc nord-americà.

Al remat i entre tots aconseguirem que el ciutadà valore més positivament la grua municipal que l'administració de Justícia.