Dilluns nit, al
sofà de casa.
—
Abans de posar-nos
amb Game of Thrones vull dir-te una cosa.
—
Què passa?
—
Mira, em sembla molt bé que m'envies whatsapps, però no pots preguntar-me
huit voltes al dia què faig.
El Nou Novio posa
cara de desconcert.
—
No entenc què
vols dir.
—
Els “Què fas?”
que m'envies per whatsapp huit voltes al dia. No vull que ho
faces.
El Nou Novio alça
una cella:
—
Huit
voltes?
—
Bé, o tres
voltes, és igual... La qüestió és que no m'agrada.
—
I això per què?
—
No ho sé... i a
banda, ja saps què estic fent: o estic treballant o estic
treballant.
El Nou Novio
somriu, em posa una mà al genoll i m'explica:
—
A vore, quan et
pregunte “què fas” no és perquè vullga saber de veritat què
estàs fent; simplement és perquè, per algun motiu, he pensat en
tu.
Se'm queda cara
d'idiota rematat i el Nou Novio continua:
—
Però bé, si no
vols no ho faré més...
I és de veres que
des de dilluns no ho ha fet, però és que ara ho trobe a faltar.
1 comentari:
Si es que la condició humana té aquestes contradiccions… així és com funcionem i no sabem fer-ho d'una altra manera.
M'has fet somriure amb aquest final! : )
Publica un comentari a l'entrada