Tres i no res (i IV)

—No sé si yo podría...

—La verdad es que un trío impone un poco.

(...)

—El xiquet, que tenia al policia agenollat fent-li un treball de categoria, se'm gira i em diu que m'aprope. Comencem a besar-nos mentre el poli em despassa el cinturó i m'abaixa els pantalons. Em féu la impressió que el paio arribà a tindre les dos polles en la boca alhora.

—Hòstia puta.

—És el que es coneix com mandíbula oscil·lobatent.

(...)

—No sé qué pueden hacer tres tíos en la cama, la verdad.

—Pues la situación se presta a muchas combinaciones.

(...)

—Ens vam deixar caure al llit i allò va guanyar consistència. Estava tot tan barrejat que en algun moment vaig perdre el compte de quants n'érem. Crec que fins i tot vaig arribar a llepar el peu d'algú...

—Estàs de conya?

—Allò era un descontrol, tete.

(...)

—Ya, pero... Por ejemplo, ¿quién hace de qué?

—En estos casos, como en la vida en general, hay que saber ceder y ser generoso.

(...)

—L'habitació estava en flames i en un moment donat dic “Voy a sacar condones” i el jovenet va i pregunta “¿Quién va a hacer de pasivo?”

—Pobre ignorant... Com li vas dir que anava a ser ell?

—Ho féu el policia de la forma més romàntica que he sentit mai: “Podrías ponerte tú, que ya que tienes el culito abierto”.

—Marededéu...

—És que era de veres. El policia se'l va treballar molt bé.

(...)

—No sé... yo creo que me cortaría mucho.

—Sí, a veces es inevitable sentirse un poco cohibido.

(...)

—El policia estava estés al llit, amb el xiquet damunt d'ell a quatre potes. Me'l vaig començar a follar jo. Es va incorporar i el policia començà a menjar-li-la. El jovenet bramava com un animal i em tocà parar i preguntar si li feia mal.

—I què et va dir?

—“No pares, cabrón”.

(...)

—Es que es una cosa muy íntima como para... no sé, ya sabes lo que quiero decir.

—Claro que sí.

(...)

—Em vaig escórrer i em vaig apartar. Volia deixar-me caure a una cadira que tinc en l'habitació per a mirar com acabaven.

—Rotllo voyeur?

—Si algú està follant al meu llit el mínim que puc fer és mirar, no?

—Des d'eixe punt de vista tens tota la raó del món.

—Gràcies. Però bé, resulta que el jovenet va allargar el braç i em va dir “Ven” i em vaig tornar a apuntar.

—Si tú me dises ven...

—Calla.

(...)

—Para no repetir, ¿verdad?

—Para nada...