ACTE
I
—És
que estic nerviosa.
Açò,
indefectiblement, sol ser un mal començament.
—Has
portat papers?
Òbric
parèntesi. Els advocats, el primer que aprenem quan ens posem a
treballar és a demanar papers, així en general. Tanque
parèntesi.
La
clienta comença a contar-me el cas des del seu punt de vista mentre
jo pose en ordre els papers que m'ha portat.
—Vaig
a perdre la casa i...
—Ací
diu que vas estar treballant d'autònoma en 2010 (!) sense haver-te
donat d'alta. És així?
—En
este país sempre van a pels pobres.
—I
també diu que la Seguretat Social et va enxampar i que et van
demanar que ingressares les quotes que vas defraudar. Correcte?
—Com
es nota que en este país les lleis les fan els rics.
—I
que vas sol·licitar un fraccionament de la sanció i que et van
permetre pagar 100 euros al mes, veritat?
—Com
si això no foren diners...
—També
diu que fa un any i mig vas deixar de pagar, que en febrer de l'any
passat et van requerir novament i que en juny et van avisar que
t'embargarien la casa. Totes estes coses te les van notificar
personalment, veritat?
—Tampoc
ho he llegit del tot...
—Puc
saber per què no t'has menejat abans i has deixat que passen tots
els terminis?
La
clienta es queda pensant durant un segon i amolla.
—Estic
molt nerviosa. Molt nerviosa.
ACTE
II
—Sí,
diga'm.
—Soy
yo.
—Vaya.
Esta
clienta té la gràcia de telefonar-me quan ha begut.
—Mire,
perdone que le moleste, pero sólo quiero dejar clara una cosa.
—Dígame.
—No
sé si usted lo sabe, y por eso se lo explico, pero yo estoy operada
de un cáncer. Me quitaron un pecho y ahora no pienso renunciar a mis
derechos humanos (!) porque mi marido, bueno mi exmarido, se haya
liado con una panchita de los cojones que tiene dos tetas y un culo
como una mesacamilla, porque
ante todo soy una persona. ¿Me entiende usted?
ACTE
III
En
un altre moment de la meua vida, en lloc de dir «Tranquil·la, ho
solucionarem» i «Claro que lo entiendo, señora. Es usted una
persona» haguera enviat totes dues a pastar fang, però sembla que
això de fer-me vell, de dormir amb un xic que m'agrada i d'alçar-me
ben follat tants matins m'està canviant el caràcter.
2 comentaris:
per què la gent s'autoputeja i encara es sorprèn de que tot els hi va malament?
Jo crec que estem fets aixina, Pons. I em pense que la historia acabarà tirant-li la culpa a l'advocat.
Publica un comentari a l'entrada