divendres, 16 de gener del 2009

Daniela

Ahir, mentre un tio amb la capacitat neuronal d’una bufanda, em practicava una fel·lació, jo no aconseguia treure’m del cap la polèmica que havia causat Daniela amb el seu show a la presó de Picassent.

A hores d’ara tot déu sap de què estic parlant: una stripper actuà, contractada i pagada per la direcció del centre penitenciari, davant un bon grapat d’interns, alguns dels quals es trobaven condemnats per agressió sexual.

No puc imaginar què passava pel cap dels responsables de la presó quan van decidir contractar Daniela, a no ser que fóra una mena d’embòlia cerebral, així que em vaig limitar a preguntar-me si açò podia haver passat a qualsevol altre lloc del món o es tracta, en realitat, d’una d’aquelles coses tan estrambòtiques i inexplicables que només poden tindre lloc al País Valencià, com ara Lladró, Marina d’Or o la ciutat d’Alacant.

En acabar la fel·lació i després d’acomiadar el meu convidat, vaig decidir buscar a Internet el seguiment de la notícia, i em vaig trobar amb un article a El inMundo que confirmà les meues sospites: esta mena de coses només poden passar al País Valencià.

L’extensa notícia d’El inMundo -que semblava decidit a resoldre tot el cas, de la mateixa forma que ja feu amb els atemptats de l’11-M i, posteriorment, amb el cas de l’àcid bòric- afegia nous elements freaks a la notícia, i només en comprovar l’elecció del titular -‘Me puse leche condensada, pero no toqué a los presos ni ellos a mí’- ja ens podíem fer una idea del que vindria a continuació:

El asunto ha cobrado dimensión mediática y Daniela está entre sorprendida e indignada. "Es absurdo la que se ha liado, porque si llega a ir un chico a la cárcel de mujeres éstas se habrían vuelto locas y nadie hubiera dicho nada", considera la bailarina, quien lamenta que vivamos en una "sociedad machista" propia del "cuarto mundo".

Per si no tinguérem prou amb estes declaracions, Daniela encara ens té reservada una altra sorpresa, i és que el seu proxeneta, representant o mànager no és un altre que el germà bessó (!) de l’inefable Dinio, aquell cubà analfabet que posa en qüestió tots els fruits de la revolució castrista, i que s’autonomena Doctor Amor (!).

Siga com siga, i al final de la correguda (amb llet condensada) jo només sóc capaç de tornar al principi: esta classe de coses només poden passar a este país de pandereta i de paella, d’orxata i de fartons.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, el Pais Valencià és el "Cuarto Mundo" del que parla Daniela. Ho tinc més que clar. :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails