Inquilina

En poques setmanes hauré de deixar el piset on visc ara per a instal·lar-me a RasoirHouse i fa dies que estic malenconiós.

Vull dir, estic molt content i el projecte d’instal·lar-me a una nova casa em té molt il·lusionat, però haver de deixar este pis no em fa cap gràcia perquè a estos seixanta metres quadrats he passat els millors anys de la meua vida, els de més activitat sexual i social.

M’ha costat molta feina fer d’este piset un lloc agradable i bonic per viure: amb el temps he seleccionat cada peça de mobiliari i decoració fins aconseguir un lloc que hui encara em sembla perfecte.

Davant una mudança més que imminent, el meu pare -que n’és el propietari- ha decidit posar-lo en lloguer i la primera interessada ha estat la veterinària de Matt, que va vindre acompanyada de la seua sòcia a vore el pis.

Com no podia ser d’una altra forma, el pis els va encantar i la veterinària interessada em va dir que se’l quedava a partir de maig, tot i que em vaig dedicar amb fruïció a explicar les tares del piset: que l’escala és massa empinada, que l’escalfador no funciona bé i que és prou possible que els seus gats se suïciden pel balcó.

El més graciós de tot fou l’actitud de Matt, que en veure que les veterinàries que el martiritzen estaven a sa casa es posà a plorar i no sabia on amagar-se, i això que li vaig explicar que no es tractava de cap visita a domicili.

Crec que Matt també li ha agafat estima a este piset.