dimecres, 8 de juliol de 2009

Canvi de papers


La vida és com de broma: justament quan estic fent l'esforç més gran que recorde per deixar de fumar va i un paio exquisidament pervertit em proposa un joc sexual que inclou el consum d'havans de la millor qualitat. I no sé què fer, la veritat. 
 
El mateix, salvant les distàncies, li passa al pobre Rajoy que ha vist com després de recolzar-se en Camps per salvar el cul dels depredadors interns del partit és justament el Cada-dia-menys-Honorable qui li està complicant l'existència més que qualsevol altre imputat -i mira que hi ha on triar!- de la trama Gürtel. I no sap què fer amb Camps. 
 
En el meu cas, la temptació pot fer saltar pels aires el propòsit d'allunyar la nicotina de la meua vida a canvi d'una experiència sexual plena de fum i de perversió; i en el cas de Rajoy, la poca vergonya de Camps ha obligat el PP a decretar el silenci absolut i a dir allò de 'no hay preguntas' en acabar cada compareixença pública dels populars, amb un desgast polític més que notable. 
 
No sé per què, però estic convençut que Rajoy i jo podríem intercanviar els papers de bon grat: ell estaria molt còmode fumant-se un havà (fins i tot en un context d'homoerotisme evident) i jo gaudiria com un xiquet defenestrant Camps i Costa, però no podrà ser: Mariano i jo som persones a les quals el destí ens ha reservat una missió important: saber prendre les millors decisions.

La llàstima és que Mariano i jo no tenim per costum encertar. I així ens va.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails