dilluns, 27 de juliol de 2009

La boda gai

En contra del que es puga pensar, estic totalment a favor del matrimoni. Del matrimoni alié, s'entén.

El matrimoni és una figura jurídica que regula gran quantitat de drets i, tot i que amb un testament i un grapat de fulls en blanc signats qualsevol podria evitar-se'l, la meua condició d'advocat m'obliga a recomanar el matrimoni a tothom, ja que, de moment, el matrimoni continua sent la principal causa de divorci, i el divorci, de moment, continua sent una important font d'ingressos per als advocats.

Una cosa ben diferent al matrimoni és la celebració que es fa del mateix, bé siga civil o eclesiàstic, ja que és molt complicat evitar que la celebració se'n vaja de les mans -fins i tot d'aquelles persones que presumeixen de tindre bon gust- i que l'espectacle acabe com una pel·lícula de terror, ja que hi ha moments en l'imaginari de les bodes que indefectiblement ens obliguen a portar-nos les mans al cap: la família d'ell, la família d'ella, el vestit de la cosina grossa, el moment anem-a-tallar-el-pastís, la borratxera del padrí, els amics que decideixen que fer girar els tovallons per dalt del cap és divertit, l'orquestra que canta cançons de Coyote Dax... i un llarg i infinit etcètera.

Tot açò ho escric perquè dissabte vaig estar de boda, però es tractava d'una boda gai i tot i que tenia les expectatives ben altes, no vaig acabar gens decebut encara que a la parella que es donà el 'sí, consentisc', que és la forma que fixa el Codi Civil, m'agradaria fer-los dos apunts: no és admissible que a una boda gai no hi haguera convidats gais atractius i solters i que la gent que portava droga no la compartira.

En realitat, de la boda només faria una crítica ja que la resta em semblà perfecte, tot i l'excés mel·liflu que impregnà cada moment: no entenc per què es va diferenciar per sexes a l'hora de regalar el present de record als assistents: a elles unes arracades i un penjoll i a ells un bolígraf de marca. Voleu dir-me que en este moment de la pel·lícula hem d'entendre que només els homes escrivim i que les dones se limiten a decorar-se i que el bolígraf no haguera estat un regal perfectament vàlid per a qualsevol ésser humà convidat?

I és que crec que molts gais hem d'entendre que el fet de poder casar-nos no ens obliga a repetir els mateixos errors i convencionalismes que els heterosexuals han comés durant tants anys. I pot ser el matrimoni siga el pitjor d'ells.


2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

El dia que jo em case la droga entrarà dins del convit, ratlla lliure.

Allau ha dit...

A mi em sembla que les bodes, per molt que s'hi esforcin, son de mal gust per definició.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails