dissabte, 5 de juny de 2010

La Xina mandarina (III): Xi'an



Vam arribar a Xi'an de nit i donat que el viatge no ens incloïa el sopar, vam eixir a l'aventura a conéixer la ciutat i a buscar alguna cosa per emportar-nos a la boca.

Tot just al centre vam trobar un carrer ple de baixos comercials (considerar-los restaurants seria exageradament ingenu) en els quals els joves autòctons socarraven (considerar que allò que feien era cuinar seria exageradament irresponsable) una mena de pinxos de carn, sobre l'origen i la identitat de la qual no ens posaven d'acord, de forma que vam haver de preguntar els adolescents socarradors de la única forma que vam ser capaços per descartar que no menjàvem ni gat ni gos:

- Això és 'miau'?

El balanç del sopar fou senzill: una trentena de pinxos, tres cerveses i un pa redó amb llavoretes de sèsam per 35 iuans, això és: tres euros i mig.

Òbric parèntesi. Per descomptat, ens van estafar: el preu real no arribava a la meitat. Tanque parèntesi.

El dia següent vam visitar l'actiu barri musulmà i la mesquita de Xi'an, ja que encara que la Xina és majoritàriament budista, es defineix com un estat plurireligiós i reconeix i respecta (almenys oficialment) qualsevol creença, alhora que fomenta l'ateisme des de les institucions. Tot just com déu mana.

De matí, però, vam visitar el conjunt escultòric dels guerrers de Xi'an, un macromausoleu format per més de huit mil soldats i cavalls de terracota que custodiaven la tomba de no recorde quin emperador amb la intenció de protegir-lo en la vida futura dels seus enemics i del qual encara no s'ha excavat més de la meitat de la superfície que ocupa.

De camí a la troballa arqueològica, la nova guia -de nom Gigi i de religió musulmana- ens explicà que el pas dels segles posà en evidència el doble caràcter de la iniciativa imperial: positiva, perquè ens ha deixat un llegat impressionant i ens ajudà a conéixer millor l'època més esplendorosa de l'antic imperi xinés, però també negativa, perquè l'emperador, a més de tindre sotmés el poble als seus capricis i ànim immortal, prohibí llibres i mostrà una crueltat extrema en ordenar l'assassinat de tots aquells que participaren en la construcció de la tomba per evitar que els seus enemics pogueren trobar-la.

En un moment de la visita, però, no vaig poder evitar apropar-me a Gigi i fer-li vore l'equivalència entre l'antic imperi i l'actual duríssima dictadura xinesa, que ha fet de la Xina una gran potència que esdevindrà, sense cap mena de dubte, el nou imperi del tercer mil·lenni, alhora que es produeix la violació sistemàtica dels drets humans més elementals i un retall ferotge de les llibertats individuals i col·lectives, com ara les llibertats polítiques i la d'expressió i informació.

Vaig percebre la incomoditat (i preocupació) de Gigi per si algú més ens escoltava i per provar a treure-li ferro al meu exabrupte occidental vaig amollar:

- Es que no te puedes imaginar cómo me jode no poder visitar mi perfil de Facebook desde este país.






3 comentaris:

Clidice ha dit...

estic a la cuina de casa fent l'onada tota sola :) així que no has provat el "miau"? jo tinc esperances de provar el "bubbub" aquest estiu :)

joven ha dit...

hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Clidice, és difícil reconéixer la carn de gos i de gat.. però prova! ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails