dilluns, 21 de juny de 2010

Crisi i duros

Este cap de setmana de retrobada amb el meu xic hem fet tot allò que tants dies sense vore'ns les cares ens han impedit fer. I encara més.

Una de les coses a les que hem dedicat força temps ha estat la platja: hores de sol, alguna cremada (només de segon grau) i el primer bany de la temporada junts.

Sembla, però, que molts valencians havien optat per esta mateixa solució per a resoldre el cap de setmana imminent a l'arribada de l'estiu i a mitja vesprada de diumenge ens trobàvem a un infernal embús, fumant amb les finestres abaixades i amb cara de cansats.

Allà estàvem en silenci, al mig de la carretera, amb edificis d'apartaments a una banda i amb camps d'horta abandonats a l'altra, esperant inútilment que les autoritats es decidiren a reordenar el trànsit quan vam vore vindre en sentit contrari un iaio gros muntat en bicicleta amb la punta d'un cigarret a la boca.

Pedalejava lentament, de forma que la bici no avançava en línia recta, sinó que la trajectòria feia una espècie de esse, i no sé ben bé per quin motiu ens vam quedar mirant-lo hipnotitzats.

Quan va arribar a la nostra alçada, el iaio, conscient que comptava amb la nostra atenció i amb les finestres abaixades, es va traure el cigarret de la boca i amb la seguretat i confiança que atorga saber que mentre tu avances la resta continua immòbil, cridà carregat de raó:

- Crisi? Quina crisi!? -i després de llançar una mirada despectiva a la filera de vehicles que tornàvem de la platja sentencià: Ací lo que jo veig són molts duros.

I continuà pedalant amb la parsimònia i autosuficiència amb les quals se'ns havia presentat.




1 comentari:

Clidice ha dit...

brutal! un filòsof! o va ser un miratge només?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails