dilluns, 7 de juny de 2010

La Xina (mandarina) cantonesa (V): Guilín i Guangzhou

Xangai fou l'última parada a la Xina mandarina, ja que un avió de la China Eastern ens porta a la part més meridional del país, la Xina mandarina cantonesa.

La primera parada tingué lloc a Guilín, un poblet de només 600.000 habitants i, sense dubte, el més pobre dels que hem visitat. Allí ens esperava Loreto, el nom espanyol de la guia local, que ens explicà que la ciutat no tenia massa interés, tot i que la principal font d'ingressos local és, paradoxalment, el turisme.

Òbric parèntesi. L'exemple perfecte per posar en evidència l'absència d'interés turístic de Guilín és que l'hotel on ens allotjàvem és un dels principals atractius de la ciutat, ja que a les huit de la vesprada de cada dia de l'any la façana principal es converteix en una cascada d'aigua. Tal qual. Tanque parèntesi.

Malgrat resultar tan anodina com un hipotètic museu d'art contemporani a Benidorm, el motiu pel qual Guilín rep cada any més de deu milions de turistes cal buscar-lo als seus voltants i en concret al riu Li, el millor paisatge que hem pogut contemplar a tot Xina: quilòmetres i quilòmetres a bord d'un vaixell envoltats de muntanyes rodones, boscos de bambú, búfals d'aigua, vells que fan servir cormorans per pescar i poblats a la ribera del riu. I tot, absolutament tot això, des de la coberta del vaixell, amb una lleugera pluja de fons i les brumes i les boires rotllant-se a les muntanyes.







El paisatge era tan bucòlic i tan irreal que resultava inevitable no sentir una mena d'angoixa, a l'estil de la síndrome d'Stendhal, durant els huitanta quilòmetres de curs del riu que vam recórrer. Per sort, però, la guia Loreto tenia una pregunta que fer per tornar-nos a la mundanitat més absoluta:

- ¿Y en vuestro país se puede tomar el sol... desnudo?

Loreto ens explicà, en veu baixa, que no havia eixit mai de la Xina perquè la seua pertinència al Partit Comunista impossibilitava que el Govern li gestionara els visats i permisos corresponents, i afegí:

- Me han dicho que con un poco de suerte dentro de dos años me permitirán salir del país para ampliar mis estudios.

La revelació de l'adscripció política de Loreto em va resultar tendra i vaig acabar per oferir-li ma casa per si algun dia el Govern li permet eixir de la Xina, i no només perquè la menuda Loreto podia ser la xinesa que tenia intenció adoptar, sinó perquè els seus contactes amb el Partit Comunista de Xina podrien assegurar-me el càrrec polític de confiança que estic buscant desesperadament i que les enquestes sobre la intenció de vot al País Valencià cada dia fan més impossible.

Òbric parèntesi. Perquè els avantatges de viure en una dictadura no se limiten a poder abatre avions civils sense mirament, sinó també a saber qui governarà en la propera legislatura sense necessitat de fer enquestes, per la qual cosa m'he plantejat deixar de demanar un càrrec al tàndem Morera&Oltra a la futura (i fotuda) Generalitat i adreçar-me directament a Hu Jintao. Tanque parèntesi.

Aquella nit i el dia següent els vam passar a Guangzhou, l'antic Canton, visitant algun temple i algun mercat, tot just abans d'agafar el ferri que ens portaria a la darrera parada: Hong Kong.





4 comentaris:

Clidice ha dit...

m'agradarà saber que en penses de Hong Kong :)

David ha dit...

¡Com pots dubtar que el tàndem Morera-Oltra traurà representació a les Corts Valencianes?

Sí ja sé que estaràs pensant, que soc un optimista patològic (o alguna cosa pitjor), però jo pense, crec, espere i confie en que trauràn representació, no em puc ni imaginar que serà del Bloc, Iniciativa i dels que hem apostat decididament pel pacte...

En realitat, si ho pense bé tampoc passaria res, continuaríem vivint més o menys igual que fins ara, encara que les nostres il·lusions, esperances, etc. se n'anirien a fer la mà (segurament per això m'estime més pensar que trauran representació)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolgut David,
No dubte de les possibilitats electorals de Morera&Oltra i de Compromís en general, però no em negaràs que el Govern xinés està en millor situació d'oferir-me un càrrec de confiança ben remunerat, oi?

David ha dit...

Sí, això és veritat, tens tota la raó del món, hi tindries infinites més possibilitats d'aconseguir un càrrec a la Xina Popular que a la "Comunitat Atòmica Valenciana"

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails