Anit, en acabar de sopar, vaig eixir a la terrassa a prendre l'aire, fumar-me un cigarret a la fresca i, senzillament pensar en el moment que visc ara mateix. En contra del que es podria pensar, però, no fou un acte de pretesa intensitat o de sobreactuació forçada: simplement em fumava un cigarret, mirava el cel i provava a organitzar mentalment el cap de setmana que se'm ve a sobre.
Pensava si el núvols em deixarien marxar abans de dinar a la platja, si havia d'agafar algun jersei per si de cas els pronòstics de la baixada de temperatures s'acomplien i planificava els horaris per no fer tard a la boda que celebren uns amics demà a la nit a Torrent.
Ocupava, doncs, el meu cap una sèrie de pensaments sense gaire transcendència i, també, sense adonar-me'n, em vaig acabar el cigarret curt que fumava.
Em vaig alçar i em vaig abocar a la barana de la terrassa que dóna al carrer i, sense cap ànim concret però aprofitant que estava a les fosques, vaig tafanejar les finestres dels veïns de l'altra banda del carrer. La meua mirada coincidí en primer lloc amb la del gos-rata d'un veí, que tot i mirar-me encuriosit no gosà a lladrar per delatar la meua presència. Es cansà als pocs minuts i es refugià a l'interior de la casa.
Vaig continuar amb el repàs a la vida dels veïns, que en la seua majoria es limitaven a mirar la tele en família o a planxar la roba del dia següent, mentre em deia a mi mateix que era prompte per tornar a encendre un altre cigarret.
Em vaig fixar en una finestra que quasi sempre tenia la persiana baixada i que anit, justament, estava ben oberta. L'estança només estava il·luminada per la pantalla d'un ordinador i un adolescent, no se ben bé quina edat podria tindre, picava el teclat amb desgana vestit només amb només un pantalonet blanc.
Me'l vaig quedar mirant provant a reconéixer-lo, però de sobte apartà el teclat, es recolzà a la cadira i començà a grapejar-se l'entrecuix d'una forma no massa delicada, fins que fou evident que estava erecte.
Durant un segon em vaig quedar sorprés i vaig fer una ullada ràpida al meu voltant, per assegurar-me que era l'únic que espiava aquella nit i, ara sí, vaig encendre un segon cigarret.
Em vaig acomodar a la barana, vaig aclucar els ulls i vaig continuar espiant. Durant uns segons més el xic va continuar palpant-se i, en acabant, es posà dret, es va abaixar el pantalonet i començà a masturbar-se sense apartar la mirada de la pantalla de l'ordinador, en la qual pressupose que hi hauria un vídeo porno, mentre amb l'altra mà es magrejava l'abdomen i les cames.
Tot i que no vaig poder evitar que l'espectacle, per al qual havia aconseguit una entrada de primera sense proposar-m'ho, em resultara excitant, em trobava més encuriosit que no pas una altra cosa, donat el caràcter privadíssim de l'acte i la naturalitat amb la qual el jove es masturbava.
La sessió s'allargà durant un parell de minuts (són els inconvenients de la masturbació adolescent) i quan em vaig acabar el cigarret el xic ja es dedicava a arreplegar el que havia tacat i a desconnectar l'ordinador.
5 comentaris:
Dotor!
Martí,
M'encanta la foto que hi has posat. Només per la part artística, que conste! Heheheh!
Digues-me d'on l'has treta, per favooor!
Si masturbar-se és un vici. Què és mirar algú que es masturba? ;P
D'això en Hitchock en faria una peli...
ferransito, ja saps que m'agrada mirar! ;)
Xavieret, la foto la vaig trobar fa temps. És d'un asiàtic. :S
Veïnet, em pense que sir Alfred ja en féu alguna...
Publica un comentari a l'entrada