dilluns, 14 de maig del 2012

Agraït



Unes setmanes després de les eleccions atòmiques de l'any passat vaig passar un cap de setmana a la Meseta en companyia d'un amic. La primera nit que vam eixir jo estava cansat i malhumorat i tot i que havia begut com un cosac rus no aconseguia animar-me. El meu amic, en canvi, estava prou borratxo i no parava de parlar amb tot el món mentre jo cuidava de les jaquetes segut a un tamboret de la barra de la disco.

Quan estava a punt de fotre'm un tir, el meu amic aparegué en companyia d'un jovenet al qual volia tirar-se. El problema és que el meu amic no podia quasi ni parlar i el xic buscava conversa i se'm va adreçar:

¿Y tú no dices nada?

Vaig tòrcer el morro:

— ¿Qué edad tienes, chico?
— Dieciocho.
— Hostia puta...¿Y qué? ¿Vas al cole?

El xic va somriure davant la meua impertinència abans de contestar:

No, estudio primero de Políticas.

Això canviava lleugerament les coses.

Muy bien... pues yo estoy en Compromís —vaig dir no sé ben bé per què.

El xic va obrir els ulls em va agafar el braç i em preguntà molt seriós:

¿Y conoces a Mònica Oltra?

Potser els valencians tenim moltes coses que agrair a Mònica, però jo en tinc una més: aquella nit vaig follar gràcies a ella.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si que t'impressiones amb facilitat. A Mònica la féu famosa Buenafuente ja fa temps.

Monique LaMer ha dit...

I després diuen que la política no val p´a res...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails