dimarts, 8 de maig de 2012

De cine


Amb determinats clients una mica més especials, molt sovint als advocats ens toca fer de consellers sobre qüestions que no formen part estrictament del Dret i que se limiten a una esfera més personal.

Això ha estat així sempre, i tot i que és cert que abans estos consells vitals se limitaven a persones que havien perdut la perspectiva sobre un determinat tema per una causa concreta (com un divorci, per exemple), la crisi ha fet que les consultes sobre com salvar una economia domèstica constituïsquen ara la tònica general i ja m'he vist massa vegades fent preguntes retòriques de l'estil “Estàs preguntant-me com fer front a tres hipoteques amb un sou de 1.000 euros?”; o també: “Saps quants mesos necessites amb la teua pensió d'incapacitat per pagar els 350.000 euros que deus al banc?”; i, sobretot: “Es pot saber quin banc et va finançar tot això?”.

Òbric parèntesi. De les respostes que em donaven els clients a esta última pregunta puc assegurar que la dimissió de Rato i la imminent intervenció de Bankia no m'ha sorprés massa. Tanque parèntesi.

Per sort, de tant en tant, apareix algun client d'aquells amb necessitats especials que encara vol fer-te preguntes que et permeten sentir-te una miqueta més útil, tal com tingué lloc a migdia de divendres passat:

Mira, Martí, no sé què fer i el meu ecs! em farà tornar loca. Resulta que este cap de setmana em toca a mi tindre el xiquet, i ara em ve i em diu que té entrades per anar el dissabte al cine amb son pare. Què faig? Li dic que no perquè este cap de setmana em toca a mi i quede de mala o li dic que sí i acabe més prompte?
És una pregunta complicada... Saps quina pel·li volen vore?

La clienta se'm quedà mirant:

I això és rellevant?
La veritat és que no molt: total, ja sabem que al cine no fan res de bo.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails