Concha

En un dels viatges que he fet al llarg de la guàrdia a la caserna de la Guàrdia Civil un dels agents d’Investigació m’ha dit que el sergent* de la comissaria volia parlar amb mi d’un assumpte personal.

En realitat, però, no es tractava de res personal ja que el sergent volia comentar-me un cas que vaig portar fa més o menys un any sobre una denúncia falsa, protagonitzat per la meua clienta Concha.

Òbric parèntesi jurídic. Una denúncia falsa és un tipus penal que consisteix, entre altres possibilitats, a denunciar un fet que no ha ocorregut en realitat. La modalitat més comuna és denunciar un robatori per cobrar de l’assegurança allò que s’ha perdut, per exemple. Tanque parèntesi.

Concha, una senyora filla de militars i que ja passa dels cinquanta anys, denuncià que li havien robat el bolso quan en realitat se’l va deixar oblidat a un bar. Dies després de posar la denúncia la Guàrdia Civil li va fer confessar que tot era mentida i que en realitat ningú li havia robat res.

Reòbric parèntesi jurídic. Els casos de denúncia falsa són molt més habituals del que a priori es podria pensar i la Guàrdia Civil té ordre expressa del Ministeri de l’Interior de perseguir-los perquè fan augmentar les estadístiques sobre delinqüència, per la qual cosa no és gens recomanable arriscar-se a posar una denúncia falsa. Retanque parèntesi jurídic.

Per obtindre la confessió de la nostra Concha, sembla que els agents de la Guàrdia Civil van pressionar la nostra protagonista una mica més del compte i li van causar un trauma de dimensions considerables, ja que durant tot el temps que vaig portar el cas Concha no em va deixar viure i hagué de visitar un psiquiatra perquè se sentia humiliada i vexada.

Arribà fins i tot a l’extrem de telefonar-me per dir-me que pensava allistar-se a ETA per poder assassinar agents de la Benemèrita (!), idea que vaig aconseguir treure-li del cap recordant-li que ETA no accepta en les seues files dones menopàusiques amb tendències depressives i nascudes a Conca.

Afortunadament, Concha deixà passar esta idea, però va decidir denunciar el sergent de la Guàrdia Civil davant els tribunals pel tracte vexatori que suposadament va rebre a la comissaria, denúncia que ha estat convenientment tombada, segons m’informà el sergent primer, pel Jutjat d’Instrucció i, després, per l’Audiència Provincial.

- La verdad es que no pensaba que esta señora llegaría tan lejos –vaig dir al sergent al seu despatx.

- Pues sí, Martí, esta loca de mierda ha ido a por a mí –em contestà i, per un moment, vaig vore el mateix nivell de bogeria als ulls del sergent que el que havia vist als ulls de Concha mesos enrere.

- Bueno, pero ya está.. –vaig provar a intervindre.

- De eso nada –m’interrompé i afegí: el que va a denunciar ahora soy yo. Esta tía ha ido a por mí y ahora va a saber lo que es bueno. Y si quiere que se suicide, la muy puta.

Mentre tornava a casa no vaig poder evitar pensar en tots els problemes que pateix la Justícia (amb majúscula) a la Confederació Ibèrica de Nacions i si este no seria el més greu: el poc trellat de les persones.

* * *

*sergent, del francés (sergent), deriva del llatí serviens, servientis, participi actiu del verb servire i manté la e en la primera síl·laba en català, anglés (sergeant) i italià (sergente). Per què en castellà (i en portugués) han canviat eixa e per una a jo no ho sé. Ni m’importa.