dimecres, 27 de gener de 2010

Extremaydura

Per celebrar que el meu xic i jo portem 6 mesos i 18 dies de festeig hem planificat un viatge de quatre dies a la Nació Extremenya que inclou visita a Plasència, Trujillo, Càceres, Mèrida i, si ens dóna temps, al monestir de Guadalupe.

Serà la meua primera incursió en aquella part de la Confederació Ibèrica de Nacions i no puc negar que estic força encuriosit per comprovar si l'empremta de Rodríguez Ibarra, virrei d'esta república atòmica durant -atenció!- només 24 anys, encara és perceptible entre el milió i poc d'extremenys que encara hi viuen o si les polítiques de Fernández Vara han aconseguit modernitzar mínimament el país.

Òbric parèntesi. M'he referit al milió i escaig que encara hi viuen, perquè les males llengües sempre han dit que hi havia més extremenys vivint a Barakaldo que no pas a tot Extremadura. Tanque parèntesi.

Tota la gent que conec que ha visitat estes ciutats m'ha confessat que són realment sorprenents, perquè ningú esperaria trobar res amb un mínim de trellat a esta regió deixada de la mà de déu i que, sorprenentment no fa més que empassar-se amb deler euros i euros de tots els europeus gràcies, entre altres, al Fons de Desenvolupament Regional (li corresponen més de 2.000 milions d'euros per al període 2007-2013).

Òbric un altre parèntesi. Sóc conscient que els valencians també hem engolit i malbaratat fons europeus com si fórem la comunitat atòmica més pobre de la Confederació Ibèrica de Nacions, però és que a la Nació Extremeña dos de cada tres euros gastats provenen de subvencions estatals i de fons europeus. Tanque un altre parèntesi.

Ara que Ibarra s'ha retirat de la primera línia política i es dedica a parlar d'Internet i de la propietat intel·lectual com si haguera descobert les Amèriques i a publicar articles a El País (quinze en els últims dos anys!) per arrodonir la pensió de jubilació, combinant-los, de tant en tant, amb declaracions jacobines pròpies d'un bellotari, potser ha arribat l'oportunitat per a la Nació Extremenya.



4 comentaris:

David ha dit...

Què farien els extremenys que encara viuen a Extremadura si no fora per les subvencions?

De què viurien?
(i no és l`única comunitat autonoma que viu de les subvencions), què farien si de repent deixaren de rebre-les?
Més tard o més prompte passarà, aleshores que faran?

Haurien de comencar a treballar, no?

A lo millor els sentaria bé i tot...

Igual fins i tot descobrixen que no passa res i que també se pot viure treballant, encara que al principi resulte una miqueta pesat

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
josep ha dit...

Al marge de les subvencions europees al desenvolupament que han generat pobles sencers de sords, coixos i cecs (què millor que cobrar per no fotre gairebé res), al marge, deia, Cáceres, Plasencia i molts altres racons extremenys es mereixen la visita. Porteu al vostre xic a sopar al parador de Plasencia (o al de Cáceres). Un dia és un dia...

Anònim ha dit...

[url=http://www.keeblephotography.co.uk]Essex Wedding Photographer[/url]

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails