dijous, 14 de gener del 2010

L'horror

La societat occidental, desenvolupada, democràtica i frívola que ens ha tocat viure no està exempta d'horror: ens espanta la programació de Telecinco, el català que parla Ferran Monegal o els polítics que ens malgovernen; i un suor fred ens recorre l'esquena cada vegada que Bisbal trau un nou disc, que Leire Pajín dóna una conferència de premsa o que escoltem la veu de Jesús Mariñas.

De la mateixa forma, ens atemoreix la possibilitat de fer-li un bony al cotxe, la vigorèxia de Pablo Motos o el preu de les copes als locals de moda; i ens posa els pèls de punta l'accent andalús, la quantitat d'hores al dia que perdem al Facebook o el somriure de cocodril d'Esteban González Pons.

Igualment, ens espanta la possibilitat de quedar-nos sense connexió a Internet durant cinc minuts, perdre les claus de casa o que el nóvio tarde més d'un quart hora a contestar un missatge de mòbil; i molts pensem que el pitjor que ens pot passar és quedar-nos un dissabte sense eixir, que ens isca un gra a la cara quan tenim una cita important o haver de fer la cua per comprar les maleïdes càpsules de Nespresso.

Però molts de nosaltres, superficials, capritxosos, consentits i malcriats, també sabem reconéixer el vertader horror perquè no hi som immunes, i sabem que l'horror diari, per dir-ho d'alguna forma, que ens produeixen coses com Belén Esteban, Joan Laporta, els editorials d'El Mundo o una taca en la camisa no poden comparar-se, ni de lluny, amb l'horror que ens arriba des de llocs molt més llunyans i als quals mai hi anirem, però que per un moment podem sentir ben a prop.

I sabem, malgrat tot, que això és el vertader horror i que és pitjor encara que els abdominals de Pablo Motos.



3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

els nostres són uns horrors de privilegiats

Busca qui t'ha pegat ha dit...

sense cap mena de dubte!

Anònim ha dit...

vaya chusta!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails