diumenge, 24 de gener de 2010

Contradiccions i contraindicacions


La contradicció no és més que una forma certament eufemística per referir-se a la incoherència i, tot que no es pot considerar un tret massa positiu, no tinc cap problema a l'hora de reconéixer que sóc una persona incoherent.

Òbric parèntesi. Podria disfressar-ho i dir que en realitat les persones evolucionen, que les idees s'adapten a les circumstàncies, que tothom té dret a equivocar-se o aquella idea tan palpada que saber rectificar és de savis, però quan tinc ressaca no acostume a ser massa condescendent, ni tan sols amb mi mateix. Tanque parèntesi.

Així, per exemple, em negue a menjar carn de cavall perquè els equins em resulten uns animals molt simpàtics i, en canvi, arribe a l'orgasme cada vegada que hi ha foie a la taula, tot i que conec el sistema aberrant de producció; sempre havia dit que no em quedaria a viure al poble i marxaria a la ciutat i no només m'hi he quedat, sinó que m'he fet una casa de tres pams i mig; no m'agraden els gossos (sempre he dit que sóc una persona de gat) i m'ho passe de conya jugant amb Matt; de la mateixa forma, en acabar la última relació que vaig tindre em vaig prometre que no tornaria a implicar-me en cap altra aventura amorosa i, en canvi, no només ho he tornat a fer, sinó que hui per hui la relació que mantinc, des de fa ja més de sis mesos, amb el xurret és una de les coses que més feliç em fa.

Al remat, però, les meues contradiccions em resulten profitoses perquè justament el foie, ma casa i la vida al poble, Matt i el meu xic són, i no precisament per eixe ordre, les contradiccions més satisfactòries que podria desitjar.

A la senyoreta De Cospedal (eixa gran manxega!), en canvi, les seues contradiccions no li reporten la felicitat que a mi les meues, perquè després d'haver defensat durant mesos l'energia nuclear com la més barata, neta, eficient, segura i divertida de les que existeixen i fer demagògia amb l'anunci del tancament de la planta de Garoña, ara que cal buscar un lloc per al cementeri radioactiu de totes les centrals de la Confederació Ibèrica de Nacions amenacen amb obrir un expedient al primer alcalde que ha ofert el seu poble per a radicar-lo, amb l'argument que La Manxa ja ha estat “suficientment solidària en matèria nuclear”.

No havíem quedat que l'atòmica era una energia que no oferia cap risc mediambiental ni per a la salut de les persones? No ens havien contat els innumerables beneficis de la fissió nuclear? No havien insultat els ecologistes i menyspreat el seu posicionament contrari per alarmista? El Govern espanyol no ha anunciat que omplirà de milions el poble que finalment es quede amb el cementeri? Si tenim tot això ben clar no entenc per què La Manxa no pot acollir els residus nuclears espanyols.

Mentrestant, espere amb ànsia vore quin poble valencià fa un pas avant i opta a allotjar estes noves instal·lacions atòmiques, perquè, i això sí que ho tinc clar, algun alcalde s'oferirà.

2 comentaris:

josep ha dit...

Les seves contradiccions, estimat Rasoir, les celebro (i algunes les comparteixo). De l'altre personatge només puc dir que m'interessa quan està callada (i com no calla mai...).

Busca qui t'ha pegat ha dit...

moltíssimes gràcies per celebrar-les senyor josep.

jo, què vols que et diga, li tinc certa simpatia a la cospe. no sé si és perquè és atractiva, perquè li estan fotent molta canya, perquè té la barra de ser mare soltera i tindre el càrrec que té a un partit que aposta per un únic model de família...

o per tot plegat!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails