Per l'aniversari del meu xic li vaig regalar un cap de setmana 'secret'. Es tractava d'emportar-me'l un parell de dies a una destinació que ell ignorava i que només li seria revelada quan la veu nasal del dispositiu gps diguera allò de 'ha llegado a su destino'.
Em va semblar una idea original, una mica temerària, i sobretot molt divertida, perquè l'he tingut gairebé un mes sense saber cap a on pegaríem de viatge.
El problema d'una escapada tancada amb tant de temps per davant, de qualsevol escapada en realitat, és que els imprevistos poden fer que el viatge haja de patir canvis d'última hora, els quals solen arrossegar inconvenients massa molestos.
En este cas, el dia anterior a la marxa cap a la destinació secreta un contratemps feu saltar pels aires tota la planificació del cap de setmana.
Òbric parèntesi. Estic segur que quan Oscar Wilde escrigué, més o menys, que 'la família és un grup de persones que no té ni la més remota idea de com ha de viure ni tampoc el menor sentit de l'oportunitat de quan ha de morir' fou perquè havia planificat un viatge amb el seu noviet i algun parent l'obligà a fer un canvi de plans. Tanque parèntesi.
Però, en lloc de deixar passar l'oportunitat d'escapar-nos durant un parell de dies, el meu xic i jo ens vam refer del contratemps i vam reorganitzar un cap de setmana alternatiu: si no podíem acostar-nos a la destinació secreta durant el vertader cap de setmana, el que faríem seria canviar de lloc en el calendari el cap de setmana, de forma que diumenge a mitja vesprada ja érem de camí al lloc secret i abans de sopar l'aparell gps ens anunciava que ja hi havíem arribat.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada