Conten les males llengües que el periodista d'un diari valencià que entrevistava l'actual consellera de Cultura, Trini Miró, no reconegué l'autoria dels quadres que decoraven les parets del seu despatx i, una mica encuriosit, li preguntà qui n'era l'autor.
- ¿De quién son estos cuadros, consellera?
- ¿Cómo que de quién son? Pues míos.
El periodista guardà silenci i la consellera de Cultura continuà l'explicació:
- No me gustaban los que había antes, así que llamé a Consuelo [Císcar] y le pregunté: ¿cuándo te viene bien que me pase por allí [per l'IVAM, s'entén] y me enseñas algo para mi despacho?
L'anècdota, la versemblança de la qual es pot posar en dubte a gust del consumidor, ens serveix per il·lustrar un fet incontestable: tant si parlem d'una nació, d'una comunitat atòmica o d'una nacionalitat histèrica, com si ens referim a la pròpia Confederació Ibèrica de Nacions, és el President de l'Executiu qui té llibertat absoluta per triar els homes, les dones, les sabates i les graneres que conformaran el seu equip de govern i assumiran les diferents carteres de l'organigrama governamental.
Així, i donat que ningú opta ni es presenta voluntàriament per ser triat ministre o conseller, l'únic responsable de la idoneïtat de la persona per a exercir el càrrec que ocupa és el mateix que el nomenà i, per tant, de la mateixa forma que Camps és l'únic responsable d'haver confiat la política cultural d'este país a una granera com Trini Miró, si en les properes setmanes algú té la temptació de preguntar-se com és possible que Leire Pajín forme part del Consell de Ministres ja sap quina és la resposta: ZP.
7 comentaris:
Trini i Leire. Miró i Pajín. Quin binomi!
Què dic? Quin desgovern!
tio, que han triat ministra de Sanitat a una tipeta que porta les pulseres eixes amb suposats ventatges per a la salut. No fotem!
això de les quotes és demencial, perquè coi, segur que no hi ha ningú millor? ni que sigui home vaja!
encara no he pogut parar de riure (per no plorar)... deurien crear la Consellería i/o el Ministeri del CLUB DE FLO... i així tota esta gent tindria l'èxit garantit i el sou justificat...
Que vergonya!!!
Daniel
Mataria per fer-me una copa amb la Pajín, la Miró i la Císcar... a la Trini li preguntaria com és possible que els seus cognoms siguen Miró i Mira, a la Pajín si em regala la Power Balance i a la Císcar quants gintònics beu al dia.
El problema no és siguen quotes, Clidice, perquè si ocupen el càrrec no és perquè siguen dones: hi ha de consellers i de ministres molt pijors.
I sí, Daniel, millor riure que no plorar.
:)
No sé si és el cas, però pel poc que conec dels partits, en milito en un i tot aquest tipus de coses, la cosa de les quotes ha encimbellat més d'una curta de gambals. O sigui que ...
Ei, alerta amb faltar-se amb la Trini, que va ser regidora d'Alcoi i com a bons paisans alcoians estem orgullosos de la gestió d'aquesta senyora, que si es pot caracteritzar per alguna cosa és per la seua gran cultura. Què dic!, tot el govern Camps és un exemple de gent culta i il·lustrada. Només cal sentir-los parlar, en especial al Rus quan es refereix als mestres i a l'ensenyança. O quan es es dediquen a la música o la literatura en valencià... ah, però això no ho fan mai.
PD: Pajín també em posa calent. Sobretot per lo bé que representa des de la seua condició de senadora pel País Valencià a la cultura i la personalitat d'aquest nostre poble.
Publica un comentari a l'entrada