Després
d'haver dormit poc més de quatre hores, al dinar de Nadal vaig haver
d'escoltar estes perles de boca del meu cosí:
On
està escrit que és l'Estat qui ha de construir els hospitals?
Si
tot el món poguera portaria els seus fills a l'escola privada. És
millor.
A
Espanya sobren milions de funcionaris.
No
entenc per quin motiu qui no ha cotitzat en la vida ha de tindre dret
a una pensió.
Els
socialistes han acabat amb dècades de concòrdia nacional.
Que
m'expliquen si és raonable que un mestre de l'escola pública cobre
2.000 euros al mes.
Si
preguntes pel carrer tot el món et dirà que no vol pagar més
impostos.
Vaig
estar temptat de preguntar al meu cosí què tal li anava la vida des
que es divorcià i hagué de tornar a viure a casa dels pares, però
vaig preferir deixar-ho córrer i vaig passar pàgina: “Dis-me,
cosinet, ja tens feina o encara continues a l'atur”.
5 comentaris:
no tots et devien votar en les del poble.
Amb parents així, imagino que els àpats els deus fer frugals, perquè sinó pots acabar amb caragolins a la panxa. :(
Per desgràcia, cosins així hi han a totes les famílies; fins i tots a les bones.
Pega-li una miradeta, potser t'agrade.
Salutacions
http://actuable.es/peticiones/la-homosexualidad-es-enfermedad-dejad-vender-libros
Anònim, i tant que no... ;)
Clidice, encara em repeteixen les gambes :P
I, Corpi, això sobretot passa a les bones famílies! ;)
PS: He seguit al llarg del dia la campanya i al remat El Corte Inglés ha retirat el llibre en qüestió. Bravo.
Publica un comentari a l'entrada