Anem a començar per enunciar una obvietat: no es pot fer oposició només amb camisetes amb eslògans més o menys ocurrents, ja que per plantejar una oposició seriosa a qualsevol govern cal començar per denunciar allò que és denunciable, especialment quan fa referència a temes de corrupció i al balafiament de diners públics, realitzar propostes serioses, servir de corretja de transmissió entre el carrer i les institucions, demostrar que existeix alternativa al fum que ens venen i, en definitiva, oferir-se a la societat com una veritable opció de govern.
I des del meu punt de vista és això, tot això, el que fa Compromís.
Al ple de les Corts Valencianes d'ahir el president Cotino va considerar que podia expulsar la diputada Mònica Oltra perquè portava una samarreta que no respectava allò que segons ell exigeix la cambra autonòmica i, segurament, posar-se samarretes polloses no és fer alta política, però quan la reprovació ve de part de qui, quan era diputat, insultà esta mateixa diputada dient-li que “possiblement no coneix son pare” o es permet el luxe de fer del parlament valencià una capella/caverna particular portant un crucifix el dia de la seua constitució, cal replantejar-se qui respecta les institucions i qui no ho fa.
I sí, repetisc, una samarreta amb el lema “No nos falta dinero, nos sobran chorizos” no és probablement la peça de roba més elegant amb la qual Mònica Oltra podria defensar, com féu ahir, la ILP de Compromís d'escolarització de 0 a 3 anys, però, clar, quan resulta que a Les Corts es qüestiona la llibertat d'una diputada per portar una samarreta Fruit of the Loom de quatre euros i en canvi són benvinguts els Louis Vuitton de Rita Barberà, els rellotges de Milagrosa Martínez (altrament coneguda com 'la hija puta de la perla') o les caçadores de Carolina Herrera de Sonia Castedo, tots ells pagats per les trames Gürtel i Brugal, la qüestió és que cal replantejar-se moltes més coses sobre les nostres institucions.
Començant, això sí, pel dress code de les Corts Valencianes.
I des del meu punt de vista és això, tot això, el que fa Compromís.
Al ple de les Corts Valencianes d'ahir el president Cotino va considerar que podia expulsar la diputada Mònica Oltra perquè portava una samarreta que no respectava allò que segons ell exigeix la cambra autonòmica i, segurament, posar-se samarretes polloses no és fer alta política, però quan la reprovació ve de part de qui, quan era diputat, insultà esta mateixa diputada dient-li que “possiblement no coneix son pare” o es permet el luxe de fer del parlament valencià una capella/caverna particular portant un crucifix el dia de la seua constitució, cal replantejar-se qui respecta les institucions i qui no ho fa.
I sí, repetisc, una samarreta amb el lema “No nos falta dinero, nos sobran chorizos” no és probablement la peça de roba més elegant amb la qual Mònica Oltra podria defensar, com féu ahir, la ILP de Compromís d'escolarització de 0 a 3 anys, però, clar, quan resulta que a Les Corts es qüestiona la llibertat d'una diputada per portar una samarreta Fruit of the Loom de quatre euros i en canvi són benvinguts els Louis Vuitton de Rita Barberà, els rellotges de Milagrosa Martínez (altrament coneguda com 'la hija puta de la perla') o les caçadores de Carolina Herrera de Sonia Castedo, tots ells pagats per les trames Gürtel i Brugal, la qüestió és que cal replantejar-se moltes més coses sobre les nostres institucions.
Començant, això sí, pel dress code de les Corts Valencianes.
3 comentaris:
Hem de reconèixer que el PP ha fet un gran esforç de modernització arreu; arreu menys al PV i les Illes.
Jo crec que mentre fagen les coses ben fetes que duguen les samarretes que els done la gana, i com la feina la fan molt ben feta, aleshores... samarretes!
El PP té caspa arreu, que a Catalunya no és pas, precisament, un partit fashion, glups.
Publica un comentari a l'entrada