De vosté?

Són molts els clients que de tant en tant proven a donar-me un tracte de cortesia i em parlen de vosté, fen ús de la tercera persona del singular.

Com podeu imaginar, m’agrada tallar amb esta situació ben prompte i exigir un tracte més informal, i no només perquè sóc un advocat jove i atractiu (sic), sinó perquè considere completament innecessari mantenir un tracte de formalitat que no fa una altra cosa que establir més barreres de les que ja existeixen entre un advocat i el seu client.

Molts companys de professió, però, insisteixen a mantindre este tracte de cortesia per evitar l’excés de confiança que de tant en tant es prenen determinats clients, com ha fet últimament Amparo, la pitjor clienta que tinc ja que, no contenta amb amargar-me l’existència amb la seua miserable vida fregint-me a telefonades intempestives, ara li ha pegat per dir-me cariño.

- ¿Dónde estás? Llegas media hora tarde... -li vaig retreure molt emprenyat el dia que se suposa que havia de ratificar una denúncia contra el seu ecs! per violència de gènere.

- Ai, cariño, perdona... -començà melosa i afegí: se me ha puesto la nena enferma y te iba a llamar, pero... pero es que me he quedado sin saldo... no te enfades, cariño.

Vaig respirar i li vaig amollar:

- Mira, Amparo, dos cosas: una, deja de llamarme cariño, porque me llamo Martí y soy tu abogado; y dos, tienes cuarenta años, joder, ¿no te da vergüenza ir por ahí todavía recargando el móvil?

Que em facen esperar em posa de mal geni.