El cap del despatx *


Té incontinència verbal: xarra, xarra, xarra i no diu res. Tot són frases inconnexes i destrellatades. Vaja, he vist persones mudes que s’expressen amb major claredat que ell.

No obstant la meua opinió, ell tirà endavant i em va demanar que l’acompanyara a la Ciutat de la Injustícia. Un segon abans d'entrar a Sala, la jutgessa va fer entrar el meu company/cap i va tindre una conversa amb ell.

Ahir el cap del despatx em va dir que havíem de parlar de la meua indumentària de feina. Em va dir que ja era hora que deixés les converse a casa i que em posara unes "sabates com déu mana", perquè "els advocats hem de donar una imatge".

Ahir, tot just abans d'hora de dinar, el cap del despatx em va preguntar com podia explicar-li a una clienta que el que li reclamava Hisenda de la declaració de la Renda de l'any passat no era per culpa seua.

El cap del despatx ha decidit decorar l’estudi amb els seus títols acadèmics. A la tradicional orla de la Facultat de Dret (!) i al títol de la llicenciatura (!!) ha decidit sumar una col·lecció de diplomes obtinguts després d’assistir a diferents cursos.

-¿Dónde está ese hijoputa? -fou la benvinguda que em dóna en obrir la porta.
- Manolo, tranquilízate -vaig provar a posar pau mentre tornava a la meua taula i continuava amb el conveni de separació que em portava entre mans.
- ¡Aquí no eres bienvenido! -cridà el cap del despatx massa dramatitzat, segons el meu parer.

- ... i quan hi vaig entrar, la tapadora del vàter estava baixada i hi havia com una mena de... pols blanca.
- Vaig girar el cap a poc a poc fins que vaig coincidir amb la mirada d’Anna i vaig amollar:
- Queeeeeè?!
- Sí, Martí, sí. I un dimecres de matí...

Ahir a migdia li vaig dir al cap del despatx on he vingut prostituint-me durant massa temps que he pres la determinació de deixar el lloc de treball i encetar el meu camí.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails