Després de molts anys celebrant el cap d’any a Barcelona, enguany he optat per festejar l’arribada de 2mil9 a la província de Conca, concretament al terme municipal de la Villa de Cañete.
Òbric parèntesi. Sí: puc escoltar les vostres rialles des de ma casa. Tanque parèntesi.
La pàgina web de la Villa de Cañete ens dóna informació tan útil com ara que la població humana no arriba als 900 habitants, que el poble es troba a 1.075 metres d’alçada i que l’arquitectura popular es ‘encantadora’ (sic).
Un apartat especial mereix ‘el rico patrimonio folclórico y cultural’ de la Villa :
El tronco folclórico común es, sin ninguna duda, el castellano, obvio en una multiplicidad de rasgos. No obstante, también son notorias un buen número de pequeñas influencias aragonesas, sin duda por la proximidad espacial. En los últimos años se están añadiendo a algunas celebraciones populares elementos de corte valenciano traídos por los emigrados que retornan a los pueblos en las jornadas festivas.
No puc deixar de preguntar-me quines celebracions hauran exportat els valencians, fills i néts de Cañete, a la Serranía de Cuenca, però puc aventurar-ne unes quantes: el vot massiu al Partit Popular, la devoció incondicional per la Mare de Déu dels Desemparats o el gust per la cocaïna d’ínfima qualitat.
Siga com siga, des de Conca o des de la civilització, venturós 2mil9!