Ahir vaig veure al Telediario que l'edat mitjana dels clients de la prostitució és cada vegada més baixa i que ja frega els 30 anys. Els grups que donen suport a les prostitutes creuen que este fet fa que els nous clients siguen més tolerants amb esta forma d'explotació perquè ignoren la situació d'esclavitud de la majoria de les dones que venen el seu cos.
Immediatament em va vindre al cap l'article que Javier Manías perpetrava a EPS fa un parell de setmanes en el qual posava en dubte la maldat de la prostitució i argumentava (és un dir) que les putes no fan més que alquilar el seu cos i ho comparava amb altres professions així:
"De las putas se ha dicho invariablemente una falsedad interesada, a saber, que “venden su cuerpo”, cuando lo que hacen es alquilarlo, de muy parecida manera a como los demás alquilamos lo que podemos o lo que se está dispuesto a contratarnos: el barrendero y la fregona alquilan sus manos, lo mismo que el estibador, que además alquila su espalda, o que el minero, que además alquila sus pulmones para que se los destrocen; otros muchos alquilamos nuestro tiempo o nuestros conocimientos o nuestra capacidad para darle a la tecla con algún sentido; cada cual ofrece lo que tiene para ganarse la vida, y todas esas actividades no se ven como “humillación”, sino como “dignificación” de la persona. El trabajo se considera algo noble y honroso, independientemente de su calidad y su esfuerzo, y de lo mal o bien que esté pagado. Así que nunca he entendido por qué el de una puta –si no es por un prejuicio, religioso, que ve “pecado” en el sexo fuera del matrimonio, y aun dentro de él según el Papa Wojtyla– se tiene por todo lo contrario. Ellas alquilan el cuerpo entero, los demás tan sólo algunas partes, o bien la mente. ¿Y quiénes son los Ayuntamientos, o el Estado, para entrometerse en una transacción entre dos ciudadanos adultos y libres (cuando las putas son libres), que en principio no implica delito ni daño? ¿Y en qué se diferencia ese cliente del individuo que se acerca a alguien y le pregunta “¿Quieres ganarte unas perras?”, y le propone que le preste sus manos para recoger la fresa o para que le pinte su casa?
Durant una temporada em vaig dedicar a enviar correus electrònics a EPS per demanar que els articles de Manías foren substituïts per una pàgina de publicitat, però mai ningú no em va contestar i em vaig cansar de ser ignorat.
L'article de Manías, des de la primera línia fins la última paraula és un insult a la intel·ligència i una mostra evident de com l'edat pot jugar una mala passada: no sé si pretén ser provocatiu, però el resultat no podia ser més decebedor.
En lloc d'escriure articles, Manías hauria de fer con tots aquells que cultivem les nostres fòbies: visitar un terapeuta o obrir un bloc.
3 comentaris:
Trenta anys? Qui diu això no ha estat mai a un barco... o a una escola d'aprenents de capità o mariners. A la meua classe era habitual que els més maxuxillos s'emportaren de putes als jovenets de 17 i 18 anys. Molts dels meus companys anaven de quan en quan de putes. Vaig acabar tenint tot un màster en prostíbuls alacantins i de les rodalies. La meua millor veïna a Urbanova també ho és, vint-i-cinc anys a la professió, i sense voler retirar-se.
Obrir un bloc és més eficaç.
Per cert, ara que estàs casat segons facebook, les històries que contes seran més avorrides?
Com es fa per col·laborar amb Píca'm? Si bé jo no escric tan bé, estudie periodisme i almenys hui m'ha encisat el que he fet.
:)
Publica un comentari a l'entrada