Faig una breu parada en les vacances estiuenques per deixar enrere el sol, l'arena de la platja i la ment en blanc per tornar a la civilització, a l'estimat asfalt, a consultar el correu electrònic i a fixar la mirada en una pantalla, però amb un bronzejat ideal, que conste.
Durant esta primera quinzena d'agost he intentat mantenir-me allunyat de l'actualitat informativa estival, però enguany, de forma estranyament inusual, els polítics que ens malgovernen i els maltracten contínuament durant el curs han decidit també fer-ho, i de quina forma!, durant estos primers quinze dies d'agost, de manera que m'he vist obligat a assistir amb espant als deliris dels nostres polítics.
Els atemptats d'ETA a Burgos i, sobretot, a Mallorca dispararen declaracions de les têtes pensantes espanyoles que més que aportar serenitat i reflexió al problema ens obligaren a arquejar una cella i a preguntar-nos si el que havíem escoltat era real. Així, mentre el Borbó es despatxava amb 'hay que darles en la cabeza hasta acabar con ellos' i ZP semblava ignorar que la cadena perpètua no està vigent a la Confederació Ibèrica de Nacions quan afirmà que 'no pueden escapar, pasaran su vida en la cárcel' i l'estrafolari Revilla afirmava carregat d'algun licor cantàbric que justament seria la perpètua el millor instrument per combatre el terrorisme, l'inefable i beatífic Basagoiti expressava el seu pesar perquè la bomba de Mallorca no els haguera explotat als terroristes mentre la transportaven.
Després d'escoltar totes estes declaracions, no vaig poder evitar pensar si ja que estos quatre personatges cobren de l'Estat, no els podríem exigir una miqueta de responsabilitat i de trellat, però ràpidament l'arxiu de la imputació de Camps per part del seu amic De la Rúa i l'acusació de la Cospedal assegurant que el Govern, la policia, la judicatura, les lògies maçòniques de mitja Europa i els extraterrestres de tota la galàxia estaven confabulats per punxar telèfons i per instal·lar micròfons ocults a les seus dels populars sense haver aportat cap mena de prova, les declaracions antiterroristes i a favor de la cadena perpètua per part de polítics de primera línia no em van semblar tan horripilants.
I és que la capacitat dels nostres polítics per sorprendre's no té límits, per la qual cosa no convé rebaixar massa les expectatives: la propera serà millor encara.
1 comentari:
Ja veus que fas santament desconnectant-te, que pel que hi ha per veure, segur que la platja té més al·licients visuals.
Publica un comentari a l'entrada