Panxa

- Tio, m'ha eixit panxa.

- Però què dius? Jo no note res...

- És que estic amagant-la en este moment... A banda del fet que estem parlant per telèfon.

- Ja ho sé, però és que no tens veu d'obés, i això es nota.

- Per favor, no ho faces pitjor del que és...

- Però si ja estem en juliol, com ha pogut passar?

- No tinc ni idea... potser és l'edat, que no perdona...

- Tu ja saps què opine de la gent que té panxa, veritat?

- Hem arribat a un punt en el qual sé què opines de massa coses.

- Sí, això és cert...

(...)

- Bé, i què penses fer al respecte?

- Doncs, voràs, he començat a fer abdominals...

- Ben fet.

- ... i li he donat a Matt tot el dolç que tenia a casa...

- Pobre gos, però bé.

- ... i m'he comprat una crema reductora...

- Oh! Molt bé..

- ... i, finalment, uns apòsits per a cremar greix.

- Perfecte... Veig que no t'has volgut obsessionar amb el tema.... Has descartat la possibilitat d'optar per la cirurgia?

- Sí, benvolgut, de moment sí.

(...)

- Em sembla bé el teu pla de xoc. Molt complet.

- Sí, he decidit prendre-m'ho seriosament perquè ja he perdut massa setmanes provant a convéncer-me que no era per a tant i que una miqueta de panxa potser resultava sexi i tot.

- L'autosuggestió té eixes coses, que fa perdre el temps perquè la realitat és molt més tossuda.

- Clar, però em resultava més fàcil i còmode que provar a fer alguna cosa i buscar una solució.

- Lògic, però el teu pla tenia un inconvenient evident: potser et pots convéncer que estàs perfecte i que la panxa no és per a tant... però, clar, com convences la resta del món que la teua panxa és sexi?

- Això és impossible, i sobretot a la platja... enguany no pense traure'm la samarreta en tot l'estiu.

- No exageres, home. Però t'aconselle no ho faces fins que la panxa haja desaparegut del tot.

Tindre amics tan desequilibrats com jo no sé si m'ajuda a vore les coses des d'un punt de vista raonable.