dijous, 20 de gener de 2011

Situar-se al mapa

 
A aquells que ens agrada parlar de política i que seguim de tant en tant els programes d'actualitat sabem que a l'hora d'opinar és més important sonar convincent que no pas tindre coneixements sobre el tema que es tracta.

És com aquells que pretenen fer literatura: tu inclou un parell de paraules de cinc o sis síl·labes, alguna ben estranya que hages trobat al diccionari encara que no tinga relació amb el tema i un bon grapat de pronoms febles (fins que la lectura esdevinga impossible) i el teu text passarà a ser considerat una 'joia dels temps que ens ha tocat viure'.

Un exemple paradigmàtic del fet que és possible opinar sense saber el trobem a les revoltes que estos dies sacsegen Tunísia i que han acabat amb la caiguda de l'antic govern, perquè fins fa una setmana este país nord-africà només eixia a les pàgines de publicitat de les agències de viatges que promocionaven les seues platges amb l'eslògan 'Túnez, tierra de serenidad' (sic) i en canvi ara sembla que tothom i totdon té una opinió formada al respecte.

El problema és que fins i tot aquells que en saben com Javier Valenzuela, directiu d'El País i un vertader expert sobre el tema, declarava a RNE este dimecres que “cuando salieron las fotos de las manifestaciones de los días 13 y 14, había incluso compañeros que preguntaban '¿cómo es posible que haya estos chicos y estas chicas... vestidos tan modernos, tan occidentales... tan guapos?' porque había chavales y chavalas muy guapos en esas protestas (...) y eso son los prejuicios que tenemos que nos llevan a pensar que ellos son todos barbudos y que ellas llevan todas el hiyab. Y no, porque la gran mayoría de la juventud de estos países es muy, muy moderna y está muy, muy al loro”.

Així doncs, si els que en saben fan anàlisis d'este estil, què podem esperar per part d'aquells opinadors que amb prou feines podrien situar Tunísia a un mapa mut d'Àfrica?

L'únic ben cert, en definitiva, és que al remat i d'una forma o d'una altra la llibertat sempre s'obri camí. 
 

1 comentari:

Clidice ha dit...

No sóc massa de creure en llibertats, per allò de l'energia, que només es transforma (era així no?). La cosa del poder funciona, gairebé sempre, de la mateixa manera, ni que tinguis bones intencions. Però ja està bé que foragitin els que fa massa vergonya que et manin.

Dels comentaristes de política estrangera me'n refio de poquíssims. I de la local, també. :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails