Oli d'oliva

Fa uns mesos una empresa cordovesa dedicada a la comercialització d'oli presentà una sol·licitud de concurs de creditors en no poder atendre els deutes que arrossegava. El jutjat de Còrdova que conegué de l'expedient nomenà uns administradors i un auditor per comprovar els comptes i per provar a tornar a fer viable l'empresa.

El primer pas en estos casos és intentar cobrar les quantitats que els clients de l'empresa intervinguda han deixat impagats i en este moment de la història és quan entre jo. O millor dit: entra l'últim client que m'han designat del torn d'ofici.

Dilluns li vaig telefonar:

— Bon dia, sóc l'advocat que li han designat del torn d'ofici. És vosté la senyora hftisgt?
— Sí, la mateixa. Em van dir al jutjat que et posaries en contacte amb mi.
— Molt bé, anem a vore: he fet una ullada a l'expedient i li reclamen l'import de dos factures per la compra d'oli... en total són, a vore... sí: són deu mil euros per vora quatre mil litres d'oli.
— Això m'han dit, però per a què vull jo tot eixe oli, fill?

Era massa prompte per començar amb les excuses.

— Això jo no ho sé, però és vosté hftisgt o no?
— Que sí, que sóc jo.
— I el seu DNI és dptnmb?
— Sí, eixe.
— I no tenia vosté una empresa al carrer...
— No, senyor. Jo mai he tingut una empresa.
— Com que no?
— Pues com que no.

Era complicat avançar.

— Anem a començar. És vosté la senyora...
— Sí, i eixe que has dit és el meu número de carnet, però te torne a dir que jo mai he tingut cap empresa i que mai he comprat tot eixe oli.
— I tampoc sap...
— No, fill, no sé res més. Només et puc dir que fa uns anys vaig perdre el carnet...

Clar: se suposa que he de creure que un bon dia una vella perdé el carnet i que qui el trobà muntà una empresa a un centre de negocis d'un polígon industrial i es dedicà a fer comandes de milers de litres d'oli a Còrdova per tornar-lo a revendre?

— Molt bé, senyora. Ara em tocarà fer unes comprovacions... però una pregunta més, vosté a què es dedica?
— Jo netege cases, fill. A deu euros l'hora.

Perfecte.