Una de les
crítiques que la caverna ha fet a Ada Colau és el fet que la
portaveu de la PAH no té una hipoteca, i diuen: “si ella no té
una hipoteca no és de veres que tot el món haja estat forçat pel
sistema per a contractar-ne una” i “en realitat el que busca esta
xica és protagonisme”.
Este argument, que
podria estar desenvolupat per una mona borratxa, en realitat el que
pretén és desacreditar el dret d'una persona a mobilitzar-se i
militar en una causa en la qual no és part afectada directament,
quan això és precisament el que atorga un punt més interessant a
les causes que una persona decideix abanderar.
Òbric parèntesi.
Açò vindria a ser una versió més moderna d'allò de “no et
fotes en política, fill meu”. Tanque parèntesi.
És lògic, per
exemple, que les víctimes del terrorisme formen un lobby per
defensar els seus interessos, que les víctimes de l'accident del
metro de València reclamen respostes, o que els afectats per la
venda de productes bancaris tòxics vulguen recuperar allò que els
han estafat
Estes persones han
perdut alguna cosa i, encara que potser mai havien militat ni havien
abanderat cap moviment que no els afectara directament, tenen tot el
dret del món a mobilitzar-se i a demanar el suport de la societat
per a les seues causes particulars, encara que segur que en alguns
casos ells mai no l'havien prestat abans.
A Ada Colau se li
poden criticar moltes coses (sobretot alguns discursos i les jaquetes
d'eixa terrible pell sintètica que es fot quan ix a la tele), però
mai que haja esdevingut l'abanderada d'un moviment que no li afecta
directament, perquè les implicacions desinteressades (per no
estar afectats directament) és el que ens fa ser més persones.
2 comentaris:
Molt bona, l'entrada. M'ha agradat molt.
Gràcies, David :)
Publica un comentari a l'entrada