La campanya de les eleccions europees ens ha regalat un parell de moments que caldria destacar, mentre esperem el desenvolupament del debat televisiu d'esta nit entre López Aguilar i Mayor Oreja a Televisió Espanyola, si és que algú aconsegueix vore'l sencer.
Este parell de moments són, sense dubte, la temerària campanya del PSOE, de la qual encara no s'ha deixat de parlar, objectiu principal de qualsevol responsable d'acció electoral, i la candidatura de Mayor Oreja pel Partit Popular.
Pel que fa a la primera, el PSOE és ben conscient que pot perdre estes eleccions i ja s'ha avançat a desvincular l'hipotètic resultat de qualsevol anàlisi interna: Aquest partit es juga Europa. Estàs convocat diuen els cartells alhora que es contraposen les cares de ZP i Rajoy.
És curiós, i contradictori, que els socialistes vulguen remarcar que el resultat europeu és, justament això: europeu, mentre apel·len a ZP per fer campanya i, el que és pitjor, al rebuig que provoca Rajoy entre la majoria dels votants.
La campanya gràfica, per si fóra poc, utilitza per primera vegada la imatge del principal rival electoral, una frontera que em pense que mai cap partit seriós havia travessat. Així, no només es contraposen ZP i Rajoy, sinó també Aguilar i Oreja. Lo nunca visto.
En definitiva, es tracta d'una campanya efectista i simple que, i això és el que realment importa, resulta atractiva i eficaç per a aquells que no es pensen calfar massa el cap.
Això sí, i les coses com siguen, este vídeo m'encanta:
El candidat del PP, per la seua part, representa justament tot el contrari que el del PSOE: Mayor Oreja, amb un estil lacònic i funest (o funerari, directament) ha decidit passejar durant la campanya un homenet amb un bigot tan despoblat que sembla cada dia més el pubis d'un adolescent i que ens transporta un pas enrere en el temps.
Oreja, que en els últims temps s'ha destacat per declaracions tan destrellatades com reveladores i per la poca feina que ha fet a Europa, ha decidit fer campanya europea a costa de la crisi, de la maldat de les llengües espanyoles no-castellanes i d'uns antecedents familiars dignes de menció.
Al PP, per tant, hem d'agrair-li que ens presente un candidat que encarna els vertaders valors de la dreta espanyola i que no faça com el PSOE, que intenta vendre'ns una moto o millor: un candidat reciclat que no ha estat capaç de fer-se amb el Govern de les Canàries, aquelles illes africanes on el tabac és més barat i que són una autèntica cantera de concursants per als realities espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada