Aterrar

No sé en quin moment d'obcecació o afectat per quina mena de trastorn mental transitori vaig pensar que un viatge a Menorca la segona de setembre m'ajudaria a aterrar d'una forma més suau en la feina i a deixar enrere la relaxació i la delectació estival perquè ha estat un gran error.

No és que no ho haja passat bé durant estos quatre dies a l'illa, sinó que després de passar hores al sol cridant a les portes del senyor melanoma, de nadar entre peixos i turistes italians a Favàritx i a la platja de Cavalleria d'Es Mercadal, de menjar marisc a Els Fornells i sobrassada amb mel a Ciutadella, d'al·lucinar amb els blaus de les cales d'En Brut i Des Rafalet i els verds de la Macarella i de la Mitjana i d'intoxicar-me al jaleo de Maó amb litres de pomada ara el despatx on treballe em sembla una presó turca.

Només m'he emportat un bronzejat envejable, una miqueta de blau als ulls i un grapat d'arena entre els dits dels peus.

I també una peça de formatge de Maó.