No veig sèries espanyoles perquè totes em semblen una puta merda: quan veus les produccions que ens arriben dels EUA -ara mateix estic encantat amb Big love i amb Breaking bad- és inevitable que la ficció televisiva que es fa a la Confederació Ibèrica de Nacions et resulte un insult a la intel·ligència.
Tot i això, anit vaig decidir empassar-me un capítol de la sèrie d'Antena 3 Física o química perquè conec molta gent a la que respecte i a la qual faig -feia- dipositària de cert grau de trellat i pensava que la sèrie no estaria tan malament com podia semblar a priori.
Als pocs minuts, però, em vaig portar les mans al cap espantat i horroritzat i no vaig poder evitar preguntar-me si el que estava veient era la conseqüència de l'abús de substàncies il·legals: la sèrie pretén contar-nos el dia a dia d'un grup d'adolescents a un institut públic de Madrid i per fer-ho fa ús dels recursos dramàtics més fàcils, però també dels més perillosos i sensacionalistes: trastorns alimentaris, embarassos adolescents, drogues, desordres de personalitat, orientacions sexuals confoses... però tot interpretat per uns suposats actors amb estilismes i pentinats impossibles que tenen deu anys més que els seus personatges i amb una capacitat interpretativa més que qüestionable.
En paral·lel a les aventures dels joves, transcorre també el dia a dia dels professors de l'institut i el més sorprenent és que els comportaments erràtics i irracionals dels alumnes són calcats pels adults, de forma que la sèrie ofereix al mateix temps una doble i única vessant, però amb una duplicitat generacional.
La qualitat de la sèrie en general està una passa més enllà del que es podria qualificar com deficient, però hi destaca sobretot el destrellat dels guions: em puc imaginar una conversa de l'equip de guionistes mentre preparaven la nova temporada a la sala de reunions de la productora de la sèrie:
- ¿No creéis que tratar los embarazos adolescentes y el consumo de drogas blandas tan a la ligera puede ser, como mínimo, peligroso? -preguntaria el membre de l'equip amb més seny.
- Tienes toda la razón: Antena 3 tiene un compromiso ético y estético con sus espectadores, que merecen no sólo productos de calidad, sino socialmente responsables.
I just en eixe moment esclatarien les rialles entre els guionistes i, en acabar la bogeria, un altre guionista preguntaria:
- Oye, ¿y si ponemos otra anoréxica en la serie, que dan bastante juego?
- ¡Bien pensado!
2 comentaris:
La gracia de la FoQ está precisamente en que no pretende tener sentido. El único objetivo de los guionistas es que cada minuto pase algo, un embarazo, un aborto, anorexia, bulimia, pederastia, consumo de todo tipo de drogas, maltratos, homicidios, incendios, bodas, salidas del armario, escenas de ducha adolescentes etc.
Y lo de la edad de los personajes... se supone que es la primera serie cuyos personajes están interpretados por actores de su edad (lo que quizá era cierto cuando empezó, pero como no han pasado de curso, la cosa se ha desfasado un poco).
Saludos!
Amb això d'haver recaigut una setmana per la teleporqueria tambe vaig veure aquesta sèrie, tenia curiositat per veure com feien despullar a la mínima als personatges i a la meitat vaig haver de tancar la tv per avorriment in extremis i poca credibilitat per aquella mini-Lisbet Salander decidint tenir un fill concebut amb un impresentable fruit del rotllo d'una nit....
A veure si Cuatro comença a emetre series noves d'una vegada!
Publica un comentari a l'entrada