Bon solstici!

En arribar la última quinzena de l'any la gent comença a penjar llençols del balcó amb la imatge d'un xiquet despullat, a comprar compulsivament regals innecessaris (i en la majoria d'ocasions immerescuts), a felicitar les festes pel carrer, a la cua del supermercat i amb imatges de més o menys mal gust pel facebook i, també, a fer llistats d'allò més destacable que ha parit l'any que ens abandona.

A ma casa (entenent per ma casa la meua família), per sort, no celebrem el Nadal de cap forma excepcional: fa anys que hem deixat de fer-nos regals, la decoració nadalenca es limita a un parell de poinsetties o flors de pasqua que agonitzaran durant un parell de setmanes i que acabaran de forma indefectible al poal del fem i, gràcies a una rudimentària però eficaç planificació familiar, no en som massa a la taula durant les inevitables trobades familiars, de forma que estes festes hi passaran sense pena ni glòria.

La bel·ligerància contra tot allò que siga cristià, la desafecció familiar que cultive amb tanta alegria i la indignació que em produeix el malbaratament energètic que es produeix durant esta època de any fan, per estrany que puga semblar, que estes festes sigues suportables, perquè lliurar-se a les fòbies sempre ajuda.

D'allò, però, que no puc escapar any rere any és de fer la vista enrere i de provar a condensar en un grapat de línies què ha suposat per a mi l'any que, ara ja, se'ns escorre entre els dits.

A això em dedicaré la setmana que ve.