dijous, 13 de gener de 2011

Ser o no ser



Quan encara fumava (açò és: la setmana passada) vaig coincidir a l'estanc amb una veïna amb la qual mai havia parlat. Viu a l'altra banda del carrer i sempre té les persianes abaixades, de forma que tampoc sabia massa de la seua vida.

Molt nerviosa, em va comentar que de vesprada es deixaria caure pel despatx amb el seu marit per explicar-me un cas que els havia passat feia un parell de dies i que no els deixava dormir.

Una vegada al despatx, el veí em referí que uns dies abans es va trobar a les escales de l'edifici on viu amb un vell confós i excitat que li explicà que algú li havia tirat pintura des d'un balcó i que li havia tacat la jaqueta que portava.

El meu veí es va oferir per ajudar a aclarir la situació i per parlar amb la resta dels veïns de l'edifici, però va comprovar que al vell no li havien tacat la jaqueta des d'un balcó, sinó des del carrer, ja que hi havia taques a la vorera, per sota dels balcons, per la qual cosa era impossible que l'hagueren llançat des de dalt, ja que la trajectòria de les taques era horitzontal.

Mentre el veí feia l'explicació de la falla, el vell es posà blanc i tirant-se mà a la jaqueta va assegurar que li havien furtat 150 euros que portava a la butxaca. El meu veí l'ajudà a buscar els diners per terra i per l'escala per si li havien caigut amb tot el tràfec, però no van aparéixer.

El pobre vell explicà que tornava a casa, després d'haver tret els diners del banc, i que un home que passava pel carrer l'advertí que li havien tacat la jaqueta i que la pintura havia caigut d'un balcó. Este bon samarità s'oferí a ajudar el vell a torcar la jaqueta i, pel que sembla, també a furtar els bitllets de la pensió que el vell portava a la butxaca.

Es tractava, doncs, d'un cas ben clàssic de furt: al caixer del banc el lladre vigila qui trau diners, el segueix i després el taca amb pintura, li fa creure que la taca ha caigut d'un balcó i aprofita la confusió per furtar-li els diners de la butxaca.

Elementary, my dear Watson.

Amb el que no comptava el veí (ni jo tampoc) era amb l'acurada tècnica d'investigació policial per resoldre el crim que aplicà la Guàrdia Civil, ja que, segons m'explicà el client, dies després dels fets el van citar per prendre-li declaració i, efectivament, li van mostrar les imatges de la càmera de vigilància del caixer en les quals un home amb gorra i amb actitud sospitosa eixia darrere del vell.

- Me pusieron el video y me preguntaron si tenía algo que decirles al respecto y yo les dije que no conocía a ese hombre, que no le había visto en mi vida.
- Y ellos...
- Y los agentes me trataron de forma muy agresiva e insistieron para que les contara todo lo que sabía. Les dije que no sabía de qué me estaban hablando, que yo me había limitado a ayudar al viejo, hasta que uno dio un golpe en la mesa y me dijo: “¡Cómo que no le conoces, si eres tú!”
- ¿Qué me estás contando?
- Y yo le dije que no podía ser yo, que ese tío era mucho más alto y más gordo que yo y que llevaba barba y que, ¡qué coño!, que era otra persona.

Vaig guardar silenci durant un parell de segons mentre provava a posar en ordre tota la història:

- Vale, ya lo tengo claro, pero dime sólo una cosa... ¿de verdad que no eras tú?



Imatge i clip de Perfume Genius, sospitós de res. 

6 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Tu quoque, Rasoir?
M'estic quedant taaaaaan sola, en això de fumar.

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

No sé què dir, sols que em sap molt de greu pel vell!

Per pura curiositat, en cap llibre de Sherlock Holmes apareix la frase com a tal, només "Elemental" o només "Estimat Watson"; la primera vegada que es va dir tot junt fou a una pel·lícula sobre el detectiu.
No fa molt ho vaig llegir i així em "pegue el mocarro" que es diu al meu poble ¬¬ ... ahí queda eso.

Clidice ha dit...

Justament l'altre dia ma cunyada va ser testimoni d'aquest tipus de robatori. Per cert, era ell or not? :)

Clidice ha dit...

ah! i ves amb compte amb tant d'oxígen que, pres de cop, pot fer mal ;)

David ha dit...

Per què els advocats esteu tan interessats en saber si el vostre client és innocent o no?

Per una altra banda: un altre destacat blocaire de la blogosfera valenciana ha fet una entrada anomenada: "fumar o no fumar", vos heu posat d'acord?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Sra Urbach, pot estar tranquil·la: sempre hi torne. ;)

Teresín, i no et fa llàstima el meu client? Ni jo tampoc? ;)

Sí, sé que la frase no apareix a cap llibre: jo també m'he documentat! (en el meu cas a la frikipèdia!)

Sembla ser, senyoreta Clídice, que és la última moda en furts... i no, no era ell.

David, a mi tant me fa si és culpable o no, però havia de parlar amb les autoritats i volia estar segur ;) i no, el senyor Bellot i jo no ens posem d'acord mai.

:)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails