divendres, 14 de gener de 2011

A tope con la Cope


No és cap secret que la immensa majoria de les tertúlies polítiques que podem seguir als canals de la TDT (aka Trinxera Digital Terrestre) s'escoren ja no cap a la dreta sinó que se n'ixen del mapa per fotre's directament al fons de la caverna.

Així, cadenes com Libertad Digital, Intereconomía, VeoTV, La 10 o la més recent, la beatífica i groga La 13, omplen hores i hores de programació amb pseudodebats en els quals els pseudoanalistes més cavernícoles llancen missatges més que bel·ligerants contra qualsevol mesura mínimament progressista.

De tots estos akelarres els més destacats, per extremistes i per audiència, són els programes d'Intereconomía El gato al agua, Dando caña i Otro gallo cantaría, autèntics abocadors incontrolats en els quals el opinadors més desacreditats passen de l'insult a la demagògia sense dignar-se a fer cap parada a la moderació, el trellat o la pedagogia.

Òbric parèntesi ben llarg. Són molts els que han volgut vore en estos mitjans ultramuntans una mena de Tea Party ibèric i el mateix Vicent Partal, en altres temps molt més encertat, deia fa uns dies a propòsit de l'atemptat contra la congressista Giffords que és possible trobar relació entre estos grups, la Fox i el diari valencià Las Provincias quan es trobava sota la direcció de María Consuelo Reyna perquè tots fixen l'objectiu perquè uns altres disparen. Sense cap intenció de fer un favor a cap d'estos mitjans, l'anàlisi de Partal és fluixa i fa aigües per totes bandes, i no només perquè oblide al seu article la relació de determinats mitjans de comunicació amb la banda ETA, sinó entre moltes altres coses perquè l'atemptat polític forma part de la cultura social nord-americana tant com la pròpia democràcia; pel diferent ús social de les armes que es fa a una i a l'altra banda de l'Atlàntic i per la sensibilitat respecte de la violència que diferencia europeus i nord-americans; i perquè no es pot dir -perquè no és veritat-, tot i els atacs per part de l'extremisme espanyolista que pateixen partits d'esquerra com el meu, que “els valencians portem 30 anys suportant l'experiència del Tea Party”. Tanque parèntesi ben llarg.

Als programes d'Intereconomía és possible escoltar, per exemple, com un periodista acusa una consellera de “guarra, puerca y zorra repugnante” i com un director de diari afirma en relació a nova llei reguladora del consum de tabac que “el humo que desprende un chuletón hecho a la piedra es más perjudicial que el de un paquete de Winston” sense que cap dels assistents s'immute ni es digne a corregir o a esmenar les injúries o les estupideses que escolta al seu voltant.

Per això, perquè la TDT havia esdevingut un camp vedat per a la intel·ligència i la reflexió política, hem de celebrar que La Sexta 2 haja posat en marxa el programa de debat Al rojo vivo, tot i que siga presentat pel director general de La Sexta, amb tot el que això suposa, i que incidisca en una visió espanyola bipartidista i madrilenya.

De moment, però, i fins que els valencians de pro aconseguim crear el nostre propi Orxata&Fartons Party, Al rojo vivo ens va bé.


4 comentaris:

David ha dit...

Jo diria, sense ànim de dur-li a vostè la contrària, que la cultura del magnicidi o assassinat dels líders polítics no forma part tan sols de la idiosincràsia nord-americana, sinò també de la resta del continent.

Anònim ha dit...

Don Rasoir,

por fortuna, los programas de Interconomía ya están inventados, de lo contrario alguien tendría que ponerse a ello.

Un paquete de Winston contiene veinte cigarrillos, y algunos nos los sacudimos en un día, pero, ¿quién puede meterse veinte chuletones a la piedra en un día, por más que le adviertan de lo nocivo que es?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolgut David, no m'estàs portant la contrària: jo no he fet cap referència al gran continent paiopònic. :)

Don Anònim: estic segur que eixe il·lustre personatge groc que respon al nom de Homer J. Simpson podria fotre's 20 xulentons diaris.

Fran ha dit...

El més fort de tot és que aquest tipus de programes fan més ximple encara la gent que té poc criteri. Aquesta gent fa de les opinions dels tertulians un dogma de fe.

Quin país!

Una abraçada.

Fran

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails