dilluns, 24 de gener de 2011

Indignació o resignació

 
Encara hui sóc incapaç de comptar les hores que, per una cosa o per l'altra, he passat este cap de setmana en estat d'intoxicació i que m'han portat per tota mena de locals: pels inefables i pels que són pitjor encara.

La nit de dissabte, concretament i després d'anys sense haver-hi posat un peu, em tocà tornar a un dels antros que més odie de València, la disco d'ambient Deseo54 o, com se la coneix despectivament en un mostra d'enginy faller valencià: Desecho54.

Si l'ambient gai en general fa pena, esta discoteca en particular representa la mostra més evident de pretensió buida i de pèssim gust: de música-fem, de beguda-fem, de gent-fem, de decoració-fem, de cambrers-fem... És una discoteca de merda, muntada en una nau industrial amb quatre boles al sostre, dos barres i, el pitjor de tot, un escenari que a les quatre del matí és ocupat per un parell de mamelludes, dos o tres paios passats de cicles que amb prou feines omplen els calçotets i algun ésser mitològic (mig humà, mig animal), però tots amb poca roba i amb un sentit del moviment massa espasmòdic del que resulta mínimament raonable.

Les drogues i l'alcohol, òbviament, ajuden a suportar l'espectacle, a reprimir els impulsos homicides i les ganes de fer saltar pels aires la discoteca (públic, cambrers i gogós inclosos) amb una bomba de neutrons i al mateix temps esmolen la llengua per a disparar improperis: "Redéu, eixos quatre estan tan depilats que entre tots no completarien una cella humana" o "No recordava que la colònia andina gai a València fóra tan nombrosa (i tan passiva)" o 'Sí, clar que tornaré a vindre: quan puga fer-me amb un dosi letal d'àntrax per acabar amb tots vosaltres".

Així, és possible passar de la indignació a la resignació a través de la intoxicació (i el sarcasme), però no hi ha tractament per a la ràbia que et fa llegir que a la convenció nacional del PP a Sevilla que ha tingut lloc este cap de setmana, sota el titular 'Camps, aclamado por suyos', "el presidente valenciano llegó a la convención acompañado por 300 dirigentes y ellos organizaron una ovación puestos en pie cuando habló. Camps se hizo decenas de fotos con los suyos y con Rajoy".

Davant esta mostra tan evident de menyspreu a la ciutadania només hi ha una opció: la sobredosi.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Per un moment m'he perdut i ja no sabia si la disco era del PP o els homosexuals feieu una patètico-convenció o tot plegat feia prou angúnia. Entomar-ho seré ja deu ser un drama de proporcions apocalíptiques, no? :(

#M# ha dit...

Hahahaha, doncs a mi m'hauria agradat vore la disco on van anar a celebrar els dirigents del PP la seua convenció. Segur que bevien aigua beneita i prenien hòsties consagrades. Segur que totes dues eren molts semblants.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Efectivament, la única diferència entre una convenció del PP i un dissabte a la discoteca Desecho54 és que a un dels dos llocs la droga se la paga cadascú i a l'altre la paga el partit.

;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails