Pregunta: què tenen en comú un professor de química d'un institut d'Albuquerque amb càncer de pulmó, un publicista de Madison Avenue alcohòlic i fumador empedreït, un treballador d'una suposada agència d'intel·ligència nord-americana i un xèrif d'un xicotet poble prop d'Atlanta?
O millor: què tenen en comú Walter White, Donald Draper, Will Travers i Rick Grimes?
Resposta: absolutament res.
O millor: absolutament res, tret de ser els protagonistes de les sèries Breaking Bad, Mad Men, Rubicon i The Walking Dead, totes quatre produccions de la cadena ianqui AMC, i també de tindre una capacitat fabulosa per complicar-se l'existència més enllà del que sembla raonable.
Així, mentre Walter White ha de fer front no només a una malaltia letal, sinó també als riscos que implica haver esdevingut, amb una fórmula blava quasi perfecta, el principal productor d'amfetamines de Texas; i l'atractiu Will Travers es veu immers de ple en una conspiració política tan complicada que faria les delícies del director d'algun diari cavernícola espanyol; el meravellós Don Draper haurà de lluitar per sobreviure al cruel negoci de la publicitat als anys 60 i al seu propi ànim autodestructiu.
Mentre tot això té lloc, el xèrif Grimes no ho tindrà fàcil per provar a entendre què ha passat al món mentre ell estava en coma i per quin motiu les persones que abans estaven vives ara són trossos de carn podrits i pudents que només volen menjar-se qualsevol cosa que respire sense distingir entre pèl i ploma.
The Walking Dead no és, ni de lluny, la millor de les quatre produccions que AMC ens ha regalat, però sí la primera que s'emet en obert i en un horari més que digne a les televisions de la Confederació Ibèrica de Nacions.
I això mereix que ho celebrem. Nyam!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada