La iaia, com la majoria de les velles, té la imperiosa necessitat de fer apunts a qualsevol cosa que escolta per la tele, bé siga una pel·lícula o un capítol de Los Simpsons. En el primer cas se limita a repetir una frase que li haja cridat l'atenció, però en el segon sempre protesta: “No sé quin tall de dibujos fan ara... si són tots grocs! No és d'estranyar que el món estiga tan malament”.
El més graciós, però, és repassar amb ella el sumari de qualsevol informatiu perquè encara que la mane callar, la iaia ha de fer el seu comentari personal.
Ahir, per exemple, l'informatiu obrí amb imatges de les protestes dels pollosos a Barcelona i de les agressions als diputats catalans i el diagnòstic de la iaia fou: “Abans tots anàvem a missa i ara, mira, el món està ple de mones”.
Després aparegué ZP a la sessió de control prometent noves mesures econòmiques i la iaia va decidir interpel·lar directament el President: “Més te val, Sapatero, més te val... que ningú se'n recorda de les pobres vídues”.
Tot seguit, l'informatiu anuncià novetats en relació a la crisi financera de Grècia i la iaia trobà de seguida els responsables: “Lladres, que sou uns lladres... si no li haguéreu donat tant a la maquineta de fer diners ara no estaríem com estem”.
Les dues notícies següents tractaven un eclipsi de Lluna i l'erupció d'un volcà a la Patagònia, però la iaia va emetre un únic veredicte aplicable a ambdós fenòmens: “El món s'ha tornat loco. Açò abans no passava”.
A continuació l'informatiu contà la història dels dos xiquets que havien estat segrestats i que havien aparegut a un pou després d'haver estat dos dies desapareguts, però la iaia confongué la història: “A vore qui manà a estos dos monyicots amagar-se al pou”.
3 comentaris:
per molt que la manes callar, saps que són situacions del tot entranyables
Ah, "la veu de l'experiència"...
L'única pega és haver de passar per l'experiència de sentir-li la veu. (Parlo per la meva, de iaia, no voldria pas ofendre.)
Ara ja tinc la mare en aquest estadi. Quan arribe a casa fan els Simpson i només tinc ganes de menjar veient-los (vaja, com beure per oblidar però amb ve baixa), però aleshores li toca a n'ella. Serà entranyable però a dies acabaríem a les mans ^^
De la teua iaia, com què és la teua, i en sóc fan no me'n puc queixar :)
Publica un comentari a l'entrada