- Fill, tu saps on està soterrat el meu home? -em pregunta una veïna al despatx.
- La veritat és que no.
- Voràs, només entres al cementeri, el tercer carrer a mà esquerra i a la meitat del camí, més o menys, hi ha una caseta on està el meu home.
- Molt ben situat, veritat?
- Un puesto preciós, però eixe no és el cas.
- I quin és...
- El cas és que, voràs, la tia està major i encara que no sabem quan el Nostre Senyor em portarà, perquè això és cosa d'Ell, la veritat és que no faltarà molt.
- Ai, tia, no diga això.
- Sí, fill, que la tia ja té vora noranta anys.
- Bé, en eixe cas potser és cert...
- A lo que anàvem: la cosa és que ara la tia ha comprat una altra caseta per estrenar en un carrer molt millor situat.
- Ah, doncs molt bona inversió, però per què em conta tot açò?
- Perquè vull que veges a vore com puc portar el meu home a la nova caseta, que és de matrimoni, i així quan jo falte ell ja estarà esperant-me.
Vaig intentar imaginar com és una caseta de matrimoni.
- Com diu?
- Home, que la tia et pagarà la teua faena
- No, si això no em preocupa...
- Això sí, has d'anar tu al cementeri a comprovar que trauen el meu home de l'antiga caseta i el posen a la nova, que ja has vist que jo estic coixa i no puc anar tan lluny.
Tinc per davant un nou repte professional.
5 comentaris:
Si el que no et pase a tu...
Preparat, trauen les restes, ossos fonamentalment, els trenquen a trocets, els posen a una bossa, i ala, a la caseta de matrimoni
Això si no fa molt que muigué, a vore si encara hi ha carn! XD
Sí, tinc tendència a guanyar encàrrecs freaks, però m'agrada molt!
Fa 30 anys que morí l'home que hem de traslladar: no quedarà ni un pèl (espere).
Gràcies a tots tres!
Ostres tu, quina conversa... Des que vaig sentir que als reis d'Espanya (quan es moren) els claven en un lloc que es diu "el pudridero"... Guarros, que sóu uns guarros!
;P
Publica un comentari a l'entrada