Un cabdell de llana, per cortesia de Trevor Dickinson
'Tindre llana' és una expressió que només he escoltat dir a mon pare per referir-se a qui té sort. No estic dient, òbviament, que l'haja inventat ell, sinó que és l'única persona que conec que la gasta. A Internet apareix a unes quantes pàgines dedicades a refranys valencians però ni el DIEC2 ni el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ni el Diccionari català-valencià-balear l'arrepleguen.
Em vaig descobrir pronunciant esta expressió quan l'altra nit la Guàrdia Civil em va parar a un control d'alcoholèmia que havien muntat en un dels accessos al poble. Venia de l'aniversari d'un amic i, en contra del que havia d'haver fet, vaig beure una miqueta (prou) de vi.
Òbric parèntesi. Xiquets, açò no s'ha de fer. Tanque parèntesi.
Reòbric parèntesi. Xiquets, marxeu immediatament d'esta pàgina. Retanque parèntesi.
L'agent de la Benemèrita m'allargà el broquet en una funda de plàstic i em demanà que el col·locara a l'alcoholímetre. Estava tan frenètic que em costà una eternitat traure'l.
- Está jodido, ¿eh? Venga sopla sin miedo.
Vaig bufar (amb por). L'agent m'ordenà que retirara el broquet de plàstic i l'alcoholímetre va pitar.
- ¿Has bebido? -preguntà l'agent alçant una cella.
- Sólo un par de copas de vino, agente.
- ¿Un par de copas? Pues has dado positivo. Y superas la tasa permitida.
El món se'm va caure damunt, però en lloc de suplicar clemència vaig posar cara de bon xiquet i vaig callar. L'agent me mirà als ulls i guardà silenci. Durant una puta eternitat. Al remat amollà:
- ¿Vas a casa?
- Sí, me iba ya a dormir.
Més silenci, però només de mitja eternitat.
- Venga, tira -sentencià l'agent abans d'indicar als seus companys que em deixaren passar.
Vaig accelerar donant gràcies al cel i a l'infern per la llana que havia tingut, però quan em trobava només a quatre carrers de casa i encara no havia aconseguit tornar a bategar amb normalitat vaig topar amb un altre (!) control d'alcoholèmia, en este cas de la Policia Local del poble.
- Bona nit, -començà l'agent- estem fent un control d'alcoholè... Home, Martí! Com estàs?
- Hola... Molt bé, ja cap a casa...
- Perfecte. Estem fent un control, només serà un minut.
No donava crèdit: dos controls la mateixa nit. Puta merda. Pensava que ja estava perdut quan, de reüll, vaig vore al costat del cendrer el broquet de la prova que havia fet només un parell de minuts abans. El vaig agafar i li'l vaig mostrar a l'agent:
- Mira, acabe de bufar en el control que la Guàrdia Civil ha muntat al polígon i he donat zero-zero. Encara està banyat i tot.
L'agent em va mirar i va tòrcer el morro.
- En eixe cas, tira: a casa.
Crec que no vaig respirar fins que arribí a casa, vaig tancar la porta i, mentre Matt baixava les escales per rebre'm, vaig dir en veu alta: "Matt, no pots imaginar la llana que he tingut esta nit".
7 comentaris:
Ara t'haurem de dir "llanut". L'únic és que, no sé perquè, la paraula em suggereix algú amb les orelles plenes de pèls. Vaja, que no fa per tu ;)
Ostres carai, d'això se'n diu sort, i astúcia.
Per cert, com m'agrada molt el teu blog i en sóc lector habitual, he volgut deixat constància:
http://lepistolariblau.blogspot.com/2011/10/els-premis-de-lespistolari-blau-10-11.html
Jo tinc unes regles d'or al tornar de festa els caps de setmana. Diria que no beure sería una d'elles, però al remat, és inevitable. De totes formes, aquestes son:
1. Mai tornar per eixe accés on sempre es sol posar la Guàrdia Civil. Ja he tingut algun esglai, afortunadament, sense conseqüències.
2. Tornes per on tornes, fer-ho a les set del matí. A les zones que no son de festa, la Guàrdia Civil, es suposa que també dorm.
De totes formes, el tema de la policia local és curiós, això no ho tinc controlat :P.
No sé perquè esta entrada em resulta familiar...
Gràcies a tots per deixar-vos caure i no censurar el meu comportament ;)
I especialment a #M# pel premi Epistolari Blau :)
pos jo t'anava a censurar :P
Llanut: "Curt d'enteniment; ignorant i excessivament crèdul", especialment emprat al "nordeste peninsular".
Publica un comentari a l'entrada