Agraït

Unes setmanes després de les eleccions atòmiques de l'any passat vaig passar un cap de setmana a la Meseta en companyia d'un amic. La primera nit que vam eixir jo estava cansat i malhumorat i tot i que havia begut com un cosac rus no aconseguia animar-me. El meu amic, en canvi, estava prou borratxo i no parava de parlar amb tot el món mentre jo cuidava de les jaquetes segut a un tamboret de la barra de la disco.

Quan estava a punt de fotre'm un tir, el meu amic aparegué en companyia d'un jovenet al qual volia tirar-se. El problema és que el meu amic no podia quasi ni parlar i el xic buscava conversa i se'm va adreçar:

— ¿Y tú no dices nada?

Vaig tòrcer el morro:

— ¿Qué edad tienes, chico?
— Dieciocho.
— Hostia puta...¿Y qué? ¿Vas al cole?

El xic va somriure davant la meua impertinència abans de contestar:

— No, estudio primero de Políticas.

Això canviava lleugerament les coses.

— Muy bien... pues yo estoy en Compromís —vaig dir no sé ben bé per què.

El xic va obrir els ulls em va agafar el braç i em preguntà molt seriós:

— ¿Y conoces a Mònica Oltra?

Potser els valencians tenim moltes coses que agrair a Mònica, però jo en tinc una més: aquella nit vaig follar gràcies a ella.