Fa
cinc dies
— Papà,
quan el cotxe faça deu anys crec que hauria de comprar-me un híbrid.
— Un
híbrid? Això és de raros.
— Però...
— A
banda, no sigues capritxós, que el cotxe et pot durar deu anys més.
Fa
quatre dies
— Mira,
fill, m'he recorregut tots els concessionaris del polígon i t'he
portat uns papers. Vés pensant quin cotxe t'agrada.
— Però
no havíem quedat que el cotxe...
— Home,
no pensaràs portar eixe trasto deu anys més, no?
Fa
tres dies
— Papà,
he rebut un missatge al mòbil d'un tio que em pregunta quants
quilòmetres té el meu cotxe. Tens alguna cosa a vore amb això?
— Ah,
sí: serà Miquel.
— Miquel?
I per què vol saber...?
— És
que no t'ho havia dit: li he venut el cotxe.
Fa
dos dies
— Anem
al concessionari a triar el cotxe, que ja he donat un senyal.
— Un
senyal?
— Lo
que va davant, va davant
— Però
papà... si encara no sé quin cotxe vull!
Ahir
No
sé ben bé com ha passat, però tinc un cotxe nou.
5 comentaris:
Ton pare no voldria una filla granadeta? :)
RasoirCar????
Enhorabona!
Una molt bona compra, segur que no t'apenediràs.
Jo acabe de pagar el meu....dix-li-ho a ton pare a vore si me tira una maneta....què bo, lo que no te pase a tú....
Un Cinquecento és summament gai
Publica un comentari a l'entrada