A banda de
qüestions menors i de l'avançament de les eleccions basques i, sembla que també, gallegues, l'actualitat estival ha girat al
voltant de dues figures polítiques inefables que han agafat
una notorietat impròpia de qualsevol país mig desenvolupat: Ángel
Carromero i, sobretot, Juan Manuel Sánchez Gordillo.
El primer és el
membre de les NNGG del Partit Popular que conduïa el cotxe
accidentat en el qual van morir dos destacats membres de la
resistència anticastrista cubana, fets pels quals haurà de fer
front a una petició de 7 anys de presó per part de la fiscalia de
l'illa.
Carromero,
independentment d'estos fets, és un clar representant d'eixos
no-tan-joves membres de les NNGG especialitzats en no tindre ofici ni
benefici i viure dels càrrecs heretats sense cap tipus de
responsabilitat, el màxim exponent dels quals seria el diputat
valencià (perquè és diputat per València) Ignacio Uriarte,
però també tots els jovenets que a casa nostra envolten Juan Cotino
i que utilitzen Twitter amb tanta gràcia.
Carromero,
convertit en un màrtir de la dictadura cubana per a la dreta més
poc raonable i en una caricatura per a la resta, era el conductor del
vehicle que portava l'opositor Oswaldo Payá no sé sap ben bé on,
tot i haver perdut tots els punts del carnet gràcies a les més de
40 multes que havia acumulat a Espanya.
Després de
regalar-nos un lamentable vídeo amb un polo a ratlles, Carromero
continua a l'illa a l'espera d'un judici que pregue que retransmeten
íntegrament per televisió: segur que el jutjaran amb xancles i
bermudes. I amb un mojito en cada mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada