Hat trick valencià

En poc més de dos setmanes els valencians hem tornar a evidenciar la nostra capacitat per col·locar a llocs de responsabilitat política persones que en qualsevol altre territori (potser tret de Catalunya, on també les coses vénen prou mal dades) es dedicarien a cobrar una paga no contributiva a canvi de no fer absolutament res.

La primera fou l'estrella revelació de la temporada: Andrea Fabra, diputada al Congrés per Castelló a temps parcial i ravalera a temps complet, la qual al mig d'un debat parlamentari sobre l'enèsima retallada de drets socials es permeté el luxe d'amollar un “¡Que se jodan!” no sabem ben bé a qui: si als aturats als quals se'ls retallaven les prestacions o als partits de l'oposició.

Fa només uns dies, en segon lloc, arribà el torn de l'inefable González Pons, que anuncià en una entrevista a la ràdio que la televisió pública murciana tancaria “demà o despús-demà” sense que per part del Govern murcià s'haguera anunciat res al respecte.

Pons tornà a ser víctima de la pròpia incontinència verbal i del discurs diarreic al qual els valencians ja estem acostumats, però que encara sorprén a determinats indrets de la Confederació Ibèrica de Nacions no entenc ben bé per què.

I, finalment, ahir fou el president de Les Corts, l'ultramuntà Juan Cotino, qui saltà a l'escena pública gràcies a un article en el qual afirmava que “Con respecto a las mujeres que decidan abortar, considero que debería ser obligatorio que vieran una ecografía de su hijo antes de decidir”.

La idea de sor Cotino aparegué, com deia, publicada a un article de la pàgina web personal que manté (i probablement també escriu) algun dels escolanets que envolten el president de Les Corts, i podria, efectivament, indignar aquells que consideren que les dones no són idiotes i que saben què fan no només a un quiròfan sinó en qualsevol moment, però malauradament els valencians (novament) estem molt acostumats a les eixides d'este personatge.

Sense pensar-hi massa, em vénen al cap un grapat de grans hits de Cotino: l'anunci de la Llei de Maternitat Valenciana (!) sobre la qual tampoc hem sabut molt més; l'expulsió de Mònica Oltra, entre altres, de Les Corts perquè no li agradaven les seues samarretes; haver fet de la cambra autonòmica una capelleta particular en imposar un crucifix el dia de la constitució de Les Corts; diferents perles en relació a la lluita antiterrorista; i haver insultat, novament, Mònica Oltra en fer referència durant un debat parlamentari a son pare: “tindria vergonya, si fóra pare, de tindre una filla com esta, però possiblement no el coneix”.

Comparada amb González Pons i Juan Cotino, Andrea Fabra mereix un ministeri.