— Com ha passat
l'estiu?
— A soles, molt
a soles.
Si no fóra perquè
conec la iaia, quasi m'haguera fet sentir llàstima.
* * *
Fins ara, en
arribar l'agost, mon tio s'emportava la iaia a l'apartament que té
molt a prop del que tenen els meus pares, però enguany, per primera
volta, la iaia ha passat l'estiu al poble i no a la platja.
Este estiu la iaia
no ha volgut marxar després de l'experiència de l'any passat,
perquè amb mon tio ja divorciat i, també, mig desperolat la
convivència entre tots dos resultà desastrosa. Recorde que un dia a
mitjan agost va vindre al nostre apartament i va demanar mon pare que
la portara a casa i que si no ho feia ella mateixa agafaria la maleta
i se n'aniria en autobús.
La iaia és de
conya.
Doncs bé, mon
pare ha permés que la iaia es quede sola enguany perquè mon tio,
que tampoc no ha anat a la platja, es va comprometre a dinar tots els
dies amb ella i a vigilar-la de prop, i la cosa sembla que anava bé,
però no del tot, perquè dilluns em vaig topar amb mon tio a la
porta de casa:
— Martí, ja et
quedes al poble?
— Sí, tio. Hui
és el primer dia.
— Molt bé...
atén, si no t'importa... pots anar tu a dinar amb la iaia esta
setmana? És que jo ja no puc més.
Vaig alçar les
celles.
— Bé, jo et
rellevaré.
— Gràcies. De
veres que ja no puc més, —i afegí abaixant el to de veu: la iaia
m'ha fet cagar sang.
I no sé si mon
tio parlava en sentit literal o estava fent una desagradable
metàfora, però espere de tot cor que haja estat la primera opció.
4 comentaris:
un geni, en tots els sentits de la paraula, és la teua iaia :)
descobrirem més coses de la iaia?
Mmmm... espere el següent capítol :)
La iaia ha esta molt discreta. Quan li he preguntat com s'ha portat mon tio este mes m'ha dit que bé.
Només bé.
Publica un comentari a l'entrada