Cita 'alla veneziana'

 

La setmana passada vaig quedar amb un venecià que es troba a València per motius professionals i la cosa començà molt bé: era un xic alt, amb ulls blaus i molt templat.

Vam quedar després de dinar per prendre un café i quan es feu fosc li vaig oferir continuar la cita a casa. Ell acceptà i vaig obrir un primer parell de cerveses.

La cita anà guanyant en intensitat i abans del segon parell de cerveses ja havia començat un lleuger però evident flirteig i tot indicava que el delicat moment en el qual proposes anar al llit i l'altre diu que sí era imminent.

Quan estava a punt de verbalitzar la proposta m'amolla:

— Vado un attimo in bagno. La birra...

— Certo! Prima porta a destra.

Mentre el xic era al bany a mi també m'entraren ganes de pixar, perquè sóc incapaç de retindre la cervesa més de deu minuts i perquè sóc de pixera solidària, però en lloc d'anar al servici de la meu habitació i deixar-lo sol al saló vaig esperar que el xic isquera del servici de cortesia per entrar-hi jo.

I ací fou quan la cita saltà pels aires, perquè en entrar al bany em va agafar agonia: el venecià no havia pixat sinó que (en menys d'un minut!) havia buidat el cos al meu bany, deixant una pudor de merda tan insuportable que vaig haver de pixar tapant-me el nas i contenint les nàusees.

Quan vaig eixir, amb cara de fàstic, li vaig dir que havia de fer coses i que era millor que quedàrem un altre dia i el vaig acompanyar a la porta.

— ¿¡Lo echaste de casa porque cagó!? —em preguntà una amiga quan li vaig contar la història.

— No, querida: lo acompañé a la puerta, que es diferente, porque cagó en mi casa. Y porque me dio mucho asco, joder.

— Yo también he cagado en tu casa.

— Ya, pero tú luego no te metes en mi cama.

— Joder, el pobre chico tuvo un apretón...

— A ver, el tío caga en mi casa y encima voy a ser yo el raro...