(III)
—
És impossible que no te'n
recordes...
Torna-li
la trompa al xic.
—
Ho sent de veritat, però
tampoc t'ho prengues com una cosa personal...
—
Home, és cert que no vaig
estar molt bé aquella nit, però que no te'n recordes de la meua
cara... Vull dir, no espere que recordes el meu nom, però la meua
cara...
La
situació era terriblement incòmoda, per la qual cosa vaig provar a
defensar-me:
—
Espera un segon, que estic
quedant jo com un puto tarat i a vore si eres tu el que està
enganyat i m'estàs confonent amb una altra persona...
El
xic va arrugar el front:
—
Vam prendre un parell de
cerveses a ta casa, que m'agradà molt per cert, amb aquells sostres tan alts, i tenies un gos... un gos flac i amb el morro llarg.
Ara
només podia reconéixer la derrota:
—
Sí, eixe sóc jo. I el gos és
Matt.
3 comentaris:
a partir d'ara fes-lis una foto i apuntes el nom a sota xD
Yep,jo podria donar aquestes mateixes dades sobre tu: Matt, sostres alts, beus birra, surts per Russafa i t'agraden els tios... Mira a vore que si que es cert que hi ha molt tarat!
Pensava que per a això em servia el bloc! :P
Ai, Elena... este xic no sap que existeix el bloc!
Publica un comentari a l'entrada