—
Vive usted en el
tercer piso del número...
—
No.
—
Pero no vive usted
en...
—
No, señora. Yo no
vivo ahí.
La jutge revisa la
documentació:
—
¿Entonces por qué
la han citado a usted como imputada?
—
¿Me lo pregunta a
mí?
—
Es lo que
intentaba explicarle antes, señoría: el juzgado se ha equivocado
con la dirección de la verdadera imputada y han citado a una vecina.
La jutge tanca
l'expedient i amolla:
—
Damos por
concluido este acto.
* * *
A la comissaria
m'entreviste amb la detinguda, una dona en la cinquantena enxampada
mentre saquejava cinc botigues de la cadena Inditex i s'emportava
roba per valor de vora cinc-cents euros.
La dona està
afectada, ha plorat molt i té els ulls unflats i restes de clínex
apegats a la cara.
—
Necessite saber en
què estaves pensant i si... bé, i si tens... ja saps, algun
trastorn diagnosticat...
—
No, no... ho he
fet per necessitat... des que em vaig quedar a l'atur...
—
Disculpa, però
haurem de buscar i elaborar un altre argument una miqueta més
convincent, perquè per necessitat furtes roba al Kiabi, però no
t'emportes un abric de Massimo Dutti de 200 euros.
* * *
El cas més
rocambolesc de la guàrdia tingué lloc de matinada: una dona
detinguda per haver incomplit l'ordre d'allunyament que tenia del seu
marit, que es troba ingressat a presó.
—
A ver si lo
entiendo... ¿Tienes una orden de alejamiento de tu ecs! y
solicitas un bis a bis?
—
Y encima me pillan
metiendo droga en la cárcel... Es que todo me pasa a mí...
—
Claro... ¿y ahora
consumes?
—
No, hombre: cuando
me quedé embarazada me dejé el caballo.
Tot un exemple de
maternitat responsable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada